Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La Piluca de l’Hospital de Granollers

Pilar Castellanos, germana carmelita de la Caritat-Vedruna (1935-2020)

Era natural de Laguna de Duero (Valladolid) i granollerina d’adopció des de 1964, any en què va venir a Granollers per formar part de les Carmelites de la Caritat-Vedruna, comunitat religiosa present a la ciutat des de l’any 1855. Titulada en Infermeria, la germana Pilar Castellanos Cuesta (1935) es va integrar ràpidament en la comunitat i va començar, juntament amb altres companyes i metges de l’Hospital de Granollers, a impulsar nous projectes organitzatius al centre sanitari. El principal –el pas dels anys així ho ha demostrat– va ser la posada en marxa de l’Escola d’Infermeria el 1975. Aquesta iniciativa va permetre comptar amb unes infermeres professionals –la gran majoria de Granollers i comarca– que van tenir l’oportunitat de fer els estudis a Granollers i treballar a l’hospital a continuació, allò ben insòlit per a l’època.

Com bé recordava aquest periòdic [llegiu EL 9 NOU del 20 de novembre], en aquest projecte hi van participar, a més de la seva companya Josefina Hernández, directors gerents de l’Hospital com Enric Obach, Manuel Peña i Agustí Trullà; els doctors Josep Maria Campos, Antoni Ibáñez i Arturo Herrero, i la infermera i tutora Júlia López. Van ser els anys en què es van establir les bases per a un hospital modern, deixant enrere èpoques de penúries i dificultats en les quals era més conegut per les tasques d’asil que per les de salut.

Entre el 1977 i el 1992, Castellanos va ser directora d’Infermeria. Durant aquesta etapa, ella i la Comunitat Vedruna van afrontar moments complicats quan des de la gerència es va qüestionar la seva feina i la seva continuïtat en el centre sanitari. Solucionada la qüestió, gràcies al canvi de gerent i en part al gran suport que van rebre per part de la ciutadania, les monges Vedruna van continuar exercint les seves tasques.

La germana Pilar –la Piluca com era coneguda per tothom– va ser nomenada el 1992 coordinadora del personal d’administració i recepció. Jubilada el 2000, va decidir continuar vinculada a l’Hospital tot realitzant diverses tasques de voluntariat a la Unitat de Cures Pal·liatives i al servei d’Acompanyament Espiritual i Religiós. Inaugurat el nou edifici de Consultes Externes el 2009, hi va seguir col·laborant, juntament amb Josefina Hernández, informant els pacients que acudien a les visites, feina que va fer fins pocs dies abans de l’esclat de la Covid-19.

La dedicació de Castellanos a l’Hospital de Granollers va ser reconeguda en diverses ocasions i molt especialment el 24 d’octubre del 2000, quan es va jubilar i va rebre un multitudinari homenatge. Entre d’altres, hi van participar activament el gerent Camil Escánez, la germana Maria Dolors Sitjes, Francesc Estabanell, Jeroni Font, Arturo Herrero, Juan Manuel, Peña, Josep Serratusell… La germana Pilar, que va ser obsequiada amb una ceràmica de Montserrat Mainar, va agrair l’homenatge i va demanar que “l’Hospital continuï treballant sense perdre l’eficàcia i els valors que sempre l’han caracteritzat”.

La seva feina va merèixer també el reconeixement del sector. Als actes del 8è Congrés d’Infermeria Catalana, l’Associació Catalana d’Infermeria va atorgar-li la presidència honorífica com a model i mestratge de la professió. I més honors: el 2012 va formar part dels candidats a Vallesà de l’Any d’EL 9 NOU. I el 2015, la comunitat de la qual en formava part va rebre la distinció del Premi Les Mans de l’hospital granollerí.

En un pla més curt i més personal, les persones que la van conèixer bé, és el cas de la germana Dolors Sitjes, diuen d’ella: “Era una dona emprenedora, amb un caràcter fort i decidit, preocupada sempre per la humanització de la sanitat i la professionalització de la infermeria. Era dona de fe i de grans conviccions cristianes.”

Després de la mort de la germana Pilar Castellanos, les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna la formen cinc religioses: Josefina Hernández, Immaculada Pernia, Enriqueta Matabosc, Maria Dolors Sitjes i Imma Bonada. Preguntada la germana Sitjes fins quan creu que durarà la presència de la seva comunitat a Granollers, respon: “M’imagino que tant com anys visqui l’última de les germanes que quedem.” A hores d’ara, a Granollers hi ha representades tres comunitats de monges: la de les Germanes Carmelites Vedrunes, la de les Josefines i la de les Franciscanes de la Divina Pastora.

LA PREGUNTA

Està a favor que a l’exterior s’hagi de dur mascareta?

En aquesta enquesta han votat 2836 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.