A la plaça de Bellavista, un dissabte al mes, la solidaritat i l’austeritat s’obren camí amb paradetes d’articles de segona mà que s’ofereixen als veïns

A la plaça, un espai de trobada a Bellavista, ens citem unes dones de la parròquia i jo els dilluns, els dimecres i els divendres a partir de 2/4 de 9 del vespre. Durant els mesos estivals, quan el sol fa baixada, nosaltres ens hem aplegat per caminar durant una hora. Sempre va bé per petar la xerrada i suar els quilos que tenim de més. A la plaça em trobo amb persones del barri amb una diversitat que fa trontollar qualsevol uniformitat que vulgui imposar-se. En aquests dies d’aniversari per les morts produïdes pel terrorisme tacat de bogeria i bestiesa humana, la plaça és el símbol de convivència i respecte malgrat els intents xenòfobs. A la plaça veig assegut aquell home que ve –de tant a tant– a Càritas, ben acompanyat amb una llauna de cervesa. Em saluda amb el somriure del puntet d’una cervesa de més. En el banc del costat, un vellet amb pantalons curts que sempre té aquella dona llatina que el cuida com si fos el seu pare. ¡Quantes dones han deixat la seva família a l’altra banda del món per guanyar-se uns calerons i enviar-los a la seva terra! A la plaça frueixo de la mainada que no té cap obstacle de formar entre ells l’arc de Sant Martí. La majoria són nascuts aquí amb els gens dels seus pares que han vingut d’Amèrica, l’Àfrica, Àsia i l’Europa Oriental. Riuen, corren, criden, juguen a plaça sense cap preocupació en aparença. Un nen de 6 anys em recorda que vol venir al MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica), ja que el seu tiet hi ha estat com a infant i ara serà ajudant d’animador. A la plaça hi ha molta gent que passa. Uns, a la farmàcia. Uns altres, a l’estació del tren. Uns quants, a comprar-se gelats, cervesa, refrescos, pa... Alguns parlen amb un got refrescant a la terrassa d’un bar. I bastants agafen l’autobús, que té una parada allà mateix. Aquella plaça, que està a l’entrada del barri, dona la benvinguda als qui arriben i acomiada amb el cap ben alt els qui marxen. Perquè Bellavista té carnet d’identitat sense data de caducitat, malgrat que hi hagi homes i dones sense papers, que visquin en pisos pasteres, en cases recuperades dels bancs hipotecadors... A la plaça, un dissabte al mes, la solidaritat i l’austeritat s’obren camí. Es guarneix de paradetes d’articles de segona mà que s’ofereixen als veïns amb un preu assequible. Possiblement, ningú es faci ric però mús d’un torna a casa seva enriquit de bones relacions humanes. Uf... Prego a una sola veu amb tu, amic Jesucrist. M’estimo la plaça perquè me’n sento part. I et veig assegut en un banc amb les mans obertes: “A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven (a Jesús) que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.” (Evangeli segons Marc 6, 56)

A la plaça de Bellavista, un dissabte al mes, la solidaritat i l’austeritat s’obren camí amb paradetes d’articles de segona mà que s’ofereixen als veïns

La plaça