Ens caldria, a més de sentit comú, algun òrgan que evités projectes tan poc contrastats com la remodelació de la plaça i diners públics tan mal aplicats

La plaça de la Salut de Parets del Vallès és una plaça molt maca, que té un arbrat preciós i un lleuger pendent abastable. Als anys 80 s’hi va fer una intervenció encertada que ha donat molt joc. Els criteris van ser fer una actuació poc intervencionista, respectar tot l’arbrat, fer un pas en diagonal i situar la font al mig, respectar un espai d’ombra i un altre de sol, col·locar-hi una pèrgola per definir l’eix de la font, uns bancs molt bonics de disseny que reforcen la plaça i una tanca de seguretat perquè els nens que hi juguin –i en especial els de l’escola Pompeu Fabra– no surtin d’aquests perímetre. Considerem que la plaça de la Salut conserva elements de vegetació molt importants i valuosos per a l’entorn, que necessiten la seva preservació. Gran part de l’arbrat de la plaça són restes de l’antic bosc de la Torre de Malla, que arribava fins aquí com ho testimonia l’arbrat semblant als solars de l’entorn, les alzines del carrer Llibertat i l’espectacular alzina del restaurant La Salut, molt ben cuidada pels seus propietaris. Arribem al 2018 i l’equip de govern socialista vol fer coses perquè s’acosten eleccions. Tot són presses acompanyades de poques idees, perquè no s’han fet projectes amb visió de futur ni hi ha un bon planejament i això fa que ens trobem davant d’improvisacions. Un exemple del que acabem d’esmentar és el nou projecte de la plaça de la Salut, que costarà 400.000 euros. Segurament els diners haurien estat més ben utilitzats projectant el futur de l’Eixample, estudiant com millorar els carrers existents que plantegen problemes de voreres estretes, amb dificultats per conviure amb l’arbrat, però això requereix pensar, estudiar i dissenyar millores amb temps suficient. Potser s’hauria d’haver treballat pensant a fer una vorera més ampla que l’altra i només posar arbrat en una, o bé altres alternatives. Però aquest camí no es practica perquè requereix treballar durant temps i és més fàcil actuar sobre espais on ja s’hi ha actuat i estan delimitats. Es contracten tècnics que no tenen cap problema ni respecte pels espais que ha projectat un altre professional i reorganitzen un entorn concret, i hi posen una mica de tot com si fos un parc temàtic. És el cas de la plaça de la Salut, que, per cert, avui té una molt bona salut i per això es fa difícil digerir el perquè del projecte actual. Nosaltres pensem que no hi ha cap urgència per actuar en aquesta plaça. Segurament, com hem dit abans, a la plaça Espanya del mateix Eixample avui li convé més un arranjament. Del projecte nou, però, no tot ens sembla inadequat. El fet d’incorporar el carrer Independència a la plaça de la Salut –perquè tingui continuïtat amb l’escola Pompeu Fabra– creiem que és una bona aportació. L’escola millorarà si en un dels seus costats en lloc d’un carrer hi té una plaça. Però això no justifica rebentar tot el que hi ha a hores d’ara. El projecte preveu tallar uns quants arbres. Al projecte inicial, fins a 21. Estimades en part les al·legacions dels grups de l’oposició, el nombre s’ha reduït. Es tracta d’un projecte amb molt poc respecte pel medi ambient i per l’entorn i desconeixem l’existència de cap informe de cap tècnic mediambiental que indiqui la necessitat de la protecció dels pins i les alzines ni tampoc que avali aquesta tala. També considerem inadequat l’enderroc del pòrtic que hi ha a la confluència entre els carrers Sant Jaume i Butjosa per innecessari. Quina nosa fa aquest pòrtic? És un element ben col·locat en una de les parts de la plaça que no té arbrat i que no n’ha de tenir a fi de potenciar l’arbrat existent i perquè dona un punt de referència que orienta. Estimem que quan és fa un projecte s’ha de ser respectuós amb el que hi ha, sempre que el que hi ha tingui un valor i una raó de ser. No es pot fer un projecte sense haver valorat els elements existents. A més, hem de ser més respectuosos amb el medi ambient i generar el mínim de residus. L’enderroc del pòrtic generarà molts residus que caldrà reciclar, sense que hi hagi cap motiu que ho justifiqui. I el mateix diem de la tanca perimetral: pensem que és una tanca correcta que evita que els nens i nenes que estan jugant surtin als carrers de l’entorn –on hi ha circulació de cotxes– i al mateix temps actua de banc perimetral per asseure’s. Per què es vol enderrocar el pòrtic i el mur perimetral de la plaça si són correctes, estan bé i fan servei? Els principis mediambientals de reciclar i reutilitzar en l’espai públic han de ser prioritaris, si no: quin exemple en dona l’Administració? Una tanca que segurament s’enderrocarà i després amb el temps, quan arribin les queixes dels pares que els nens s’escapen de la plaça, s’haurà de tornar a fer. També considerem que els bancs centrals, molt utilitzats per la gent que gaudeix de l’ombra de l’arbrat, que fan una sanefa i estan col·locats ordenadament per senyalitzar el camí en diagonal són molt bonics i de disseny. No estaria malament respectar el valor intel·lectual dels nostres dissenyadors com un valor afegit a l’espai públic. Aquests bancs també han marcat una estructura de la plaça que ha aguantat molts anys. Caldria reciclar-los –els que estan malament–, però els que estan bé podrien tenir un lloc dins la mateixa plaça. I el mateix diem dels jocs infantils, que són nous, útils i molt bonics. Com dèiem al començament, hi ha un excés d’intervenció en tot l’espai i sobretot sota els pins i les alzines. És una llàstima no respectar l’espai com està ara, net o amb algun joc, però sense embafar ni perjudicar l’arbrat. Tots els raonaments anteriors ens haurien de fer reflexionar sobre l’ús del diners públics. Ens caldria, a més de sentit comú, algun òrgan que evités projectes tan poc contrastats i diners públics tan mal aplicats. Això ha d’arribar, si no, anem malament, perquè amb els diners públics els governants no poden fer campanyes electorals. La plaça de la Salut a Parets és un exemple del que segurament no s’ha de fer. Ara bé, l’espai públic ho aguanta tot, però podem garantir, sense por a equivocar-nos, que per aquest projecte no ens donaran pas cap premi ni menció. I el més trist: haurem d’esperar que un dia hi hagi una massa crítica de població que posi en qüestió determinades actuacions de l’administració. Tot arribarà.