| 12:40
Opinió

Cal partir de la base que els procs salvatges s’han convertit en una plaga i que com a tal se l’hauria de tractar

La plantada dels caçadors contra la plaga de senglars

La contínua sequera del 2021 i 2022 no només s’està notant als embassaments. La manca de pluges també està fent més evident la superpoblació de porcs senglars. Sense aigua ni aliment al seu entorn natural, els animals entren als conreus o s’aventuren als contenidors de les urbanitzacions vallesanes. Fa mesos que EL 9 NOU informa de casos punyents de destrosses a cultius de la comarca, des de vinyes a camps de blat de moro, o de situacions inèdites de porcs que s’han passejat pel centre de Granollers.

Cal partir de la base que els senglars s’han convertit en una plaga i que com a tal se l’hauria de tractar. Són plaga perquè castiguen la pagesia, un col·lectiu prou collat per la manca de relleu generacional i per la manca de perspectives de progrés econòmic. Són plaga perquè aquests animals representen uns hostes massa perillosos als entorns urbans i semiurbans. Són plaga perquè provoquen accidents de trànsit, 18 el 2021 al Vallès Oriental –gairebé el doble que l’any anterior– amb un resultat de 21 ferits, un dels quals greu. I són plaga –i anirà a més– perquè sense depredadors naturals el seu instint els empeny a acostar-se on hi ha presència humana per sobreviure.

És clar, doncs, que a curt i mitjà termini només el sacrifici pot solucionar el maldecap dels senglars. Per això mateix era inquietant que els caçadors vallesans, com els de la resta de Catalunya, s’haguessin plantat i aturat les batudes en protesta per les condicions de la veda del Departament d’Acció Climàtica. Un conflicte que ha entrat en vies de solució amb un acord entre Generalitat i caçadors. Una de les gotes que havia vessat el vas era l’obligació d’haver de comunicar amb 48 hores d’antelació la situació geogràfica exacta de les batudes. La mesura, però, té sentit per assegurar la convivència entre caçadors i altres col·lectius del bosc com excursionistes o ciclistes. I és clar que cap d’ells no té el monopoli de l’entorn natural i d’això n’ha de ser conscient la Generalitat quan dicta normes. Ara bé, també seria molt alliçonador que els caçadors s’autoexigissin més formació i més rigor a l’hora de cursar o renovar llicències d’armes. El febrer de 2021, un home que collia pinyes va morir a Santa Maria de Martorelles pel tret d’un caçador. Caldria tenir-ho molt en compte perquè no es torni a repetir.