La prohibició del tabac a les terrasses dels bars
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar divendres una nova normativa que vol posar fi al fum del tabac a les terrasses dels bars i restaurants, així com a les entrades dels centres escolars i sanitaris. La notícia va agafar per sorpresa els representants del sector de la restauració, que lamenten aquesta decisió sense haver-los consultat prèviament i que arriba en un mal moment, després de dos anys de restriccions per la pandèmia. En una consulta que ha fet EL9NOU.CAT entre els seus lectors, el 62% d’aquests asseguren que estan a favor de les prohibicions anunciades per la conselleria. Unes prohibicions que, si es compleixen els terminis previstos, podrien entrar en vigor l’estiu vinent.
Segons l’última enquesta de Salut Pública, que es va presentar al mes de juliol, el 22,6% de la població adulta de Catalunya fuma diàriament. La xifra s’enfila fins al 26,6% de fumadors, o sigui una de cada quatre persones, en la franja demoscòpica d’homes i dones d’entre 15 i 44 anys. Cal dir que el nombre de fumadors s’ha reduït de forma important respecte a fa unes dècades, però en els últims anys hi ha un estancament. Amb les mesures que vol impulsar l’executiu català s’avançaria a la resta de l’Estat espanyol, on hi ha un ambiciós pla contra el tabaquisme que, de moment, dorm en un calaix. De fet, a uns quants països de la UE la prohibició de fumar a les terrasses fa temps que s’aplica.
Està demostrat que cada cop que es posen entrebancs als fumadors i s’amplien els espais sense fum, hi ha un elevat percentatge de persones que deixen l’hàbit del tabac. A més, també s’ha pogut comprovar que estar a l’aire lliure no elimina la figura del fumador passiu, com pot comprovar qualsevol que s’asseu a la taula del costat d’algú que està fumant. I la decisió de prohibir també el fum a les entrades dels centres escolars té com a objectiu de fons evitar que els més joves puguin tenir com a referent l’exemple dels adults que fumen.
Els recursos econòmics que reben les arques de l’Estat per la recaptació fiscal vinculada al tabac no compensen els costos a què ha de fer front el sistema de salut per les malalties associades al tabaquisme. Per això el propòsit hauria de ser aconseguir el consum zero.