| 09:26
Opinió

S’han perdut tants llençols en les bugades de les tres onades de la Covid que no ens en podem permetre cap altra.

La prudència mai no és endebades contra la Covid

La radiografia epidemiològica de la Covid al Vallès Oriental torna a presentar més ombres que no pas llums. Mentre el risc de rebrot puja lleugerament fins a 271 a la comarca, a Granollers arriba a 255 i a Mollet, a 375. A Catalunya, el mateix indicador és de 190, que tampoc no seria per tirar coets perquè hauria d’estar per sota de 100. La velocitat de reproducció al Vallès Oriental [l’Rt] marca 1,07, a Granollers, 1,31 i a Mollet, 1,43. A Catalunya és de 0,99. Tot el que sigui per sobre de l’1 és una bomba de rellotgeria que més tard o més d’hora esclatarà i col·lapsarà els hospitals i l’atenció primària.

Ara que des d’aquest dilluns passat s’han alleugerit una mica les restriccions, cal estar atents també a un altre semàfor de la Covid, el de Sarsaigua. Es tracta de l’anàlisi de les aigües residuals a la recerca de restes de material genètic del SARS-CoV-2. L’impulsen l’Agència de Salut Pública i l’Agència Catalana de l’Aigua i hi participa activament el Consorci Besòs Tordera. És molt interessant perquè es detecten restes del virus al clavegueram abans i tot que les persones en siguin conscients perquè sentin símptomes de la malaltia o es facin una prova PCR. És, doncs, un gran predictor del que arribarà en unes setmanes. Les dades d’aquesta setmana a l’estació depuradora de Granollers són d’un vermell intens.

Aquest cap de setmana els comerços vallesans no essencials podran aixecar la persiana; bars i restaurants també han pogut ampliar una mica els horaris de servei al públic. Si es mira el compte de resultats de centenars i centenars de petites i mitjanes empreses d’aquests sectors –o dels que en són proveïdors–, les restriccions continuen sent insuportables. La recuperació del que s’ha perdut no serà gens ràpida, costarà d’arrencar i és quimèric de somiar el retorn immediat dels temps prepandèmics. Justament per això, doncs, cal extremar la prudència. S’han perdut tants llençols en les bugades de les tres onades de la Covid que no ens en podem permetre cap altra. Ni un gruix significatiu de la població està vacunada ni s’espera que ho estigui els propers mesos ni els contagis estan acotats. És ben carregós conviure amb aquesta pressió. Sens dubte. Però és que no hi ha alternativa. Continua tocant prudència i seny. Molt de seny.