Les paraules poden ser terapèutiques. Mal escollides poden trinxar una relació educativa

Hem arribat al número cent de Tres unces d’educació. Setmana a setmana he anat triant paraules que parlen del que penso, sento o faig, paraules per dir allò que estimo o odio, també allò que temo. He escollit paraules pel que desitjo i m’il·lusiona, pel que em commou o entristeix i també pel que em treu de polleguera. N’he elegit per animar a pensar més enllà de les urgències quotidianes, per provocar un xic, per remoure, i també per posar-me al costat d’aquells que estimen l’educació. Hi ha hagut paraules referides al passat, al present i al futur. Sé que la llengua és un instrument, però jo he necessitat molts anys per descobrir que aquesta caixa d’eines que és la llengua serveix de ben poc si no es té la capacitat de triar la paraula més adient per a cada situació. No es pot reparar cap avaria sense conèixer-ne la seva especificitat i la de cada eina a emprar. Difícilment es pot utilitzar el martell per a una feina minuciosa i delicada. Com les eines, les paraules d’una llengua s’han de triar amb precisió i tacte. Cada situació requereix les paraules oportunes –o el silenci apropiat–. Ben encertades les paraules poden ser terapèutiques. Mal escollides, les paraules tenen la capacitat trinxar i desballestar, en pocs minuts, una relació educativa construïda amb molt d’esforç i temps. En el meu primer contacte amb l’educació escolar, la caixa de paraules vinculades a la feina de mestra o professora en contenia poques i eren paraules dominants i fortes com maces d’esmicolar: càstig, disciplina, examen, nivell, rendiment, selecció, programació, objectius, matèria/tema, memorització, etc. Tot era clar i una bona professora havia de discriminar els bons dels dolents i distingir els que podrien fer alguna cosa útil, en la seva trajectòria professional i de vida, d’aquells que ja eren considerats uns inútils. Eren paraules de domini, com les que tinc gravades, d’un dels meus primers companys: “Esto es como en los toros, tú decides si quieres ser toro o torero.” Tot ha canviat molt des d’aleshores però veient la complexitat del món no ens podem quedar en paraules com les que són d’ús ordinari avui en un model educatiu que seguim apedaçant sense canviar res des de l’arrel. Cada paraula triada determina un univers pedagògic i el configura. Mentre espero, si tinc esma, m’esforçaré a escriure les meves, per repensar l’educació. A veure on arribo més enllà de la que fa cent.

Les paraules poden ser terapèutiques. Mal escollides poden trinxar una relació educativa

La que fa cent