La recuperació de carrers i places en postpandèmia
La pandèmia del coronavirus ha tornat a posar en valor la importància del carrer com a àgora democràtica. Obligats per l’objectiu de frenar els contagis, s’ha hagut de renunciar a drets fonamentals, els de reunió o els de lliure circulació, entre d’altres. Però aquesta renúncia a llibertats individuals pels confinaments i les restriccions no ha volgut dir que la ciutadania hagi restat valor a les seves conquestes democràtiques. Més aviat al contrari. Ara que la postpandèmia va obrint-se pas gràcies a la vacunació i la pràctica de les mesures anti-Covid més bàsiques (mascareta, distància, rentat de mans i ventilació d’espais) –així ho anirien demostrant les dades epidemiològiques i la caiguda dels ingressos als hospitals de la comarca–, cal tirar enrere per valorar les actuals expressions públiques al carrer. En temps de la dictadura franquista, carrers i places eren un vedat només a l’abast dels militars, la Falange o l’Església del nacionalcatolismo. És amb la recuperació de la democràcia que la ciutadania va recuperar el carrer de debò per manifestar-se políticament i sindicalment, per expressar-se socialment i culturalment.
La Mitja Marató o els actes de Corpus a la Garriga o Caldes, per esmentar només algunes activitats significatives al Vallès Oriental d’aquest cap de setmana, han tornat a reconciliar-nos amb la societat oberta definida pels filòsofs Henri Bergson i Karl Popper. O sigui, una societat en la qual els individus poden i han de prendre decisions personals; on la veritat és parcial i es pot sotmetre a debat; on les respostes mai no es deixen de completar; on els governs són tolerants i responen a les inquietuds de la ciutadania.
Des de fa mesos, colles, comissions, tècnics municipals i responsables polítics treballen per recuperar les festes majors aquest estiu. Ho estan fent amb un ull en les directrius del Procicat i l’altre ull en la recuperació del carrer. No ha de ser una tasca senzilla. Per això mateix, la ciutadania ha de respondre amb una certa lleialtat perquè festa major o tantes i tantes altres activitats festives i tradicionals fan poble, fan vila. I la ciutadania també ha de respondre amb seny: tenim el peu al coll a la Covid, cal evitar insensateses per no tornar a l’època de contagis.