La prioritat ha de ser frenar la crisi sanitària i minimitzar l’efecte econòmic que se’n derivi

Amb les primeres restriccions acordades pel govern espanyol després de decretar l’estat d’alarma comencen dues setmanes de confinament obligatori claus per evitar la propagació del Covid-19. La limitació de la mobilitat, tot i les excepcions previstes, persegueix alentir la transmissió del virus i, en conseqüència, salvar del col·lapse el sistema sanitari. A partir d’ara ens toca a tots actuar amb responsabilitat: extremar les mesures d’higiene, mantenir una distància prudencial en les relacions socials i, com a norma bàsica, quedar-nos a casa. No és fàcil per a ningú, perquè hem de fer sacrificis i modificar els nostres hàbits però, segons els experts, és la manera més eficaç per vèncer el virus i restablir la normalitat.

Al Vallès Oriental, on, entre altres afectats pel virus, hi ha sis ingressats confirmats oficialment a l’Hospital de Granollers i tres al de Sant Celoni, la resposta de la ciutadania ha estat correcta majoritàriament. No es podrà abaixar la guàrdia. Tot és nou, perquè es tracta d’una crisi sense precedents. Sense experiència –la Xina i Itàlia són les úniques referències–, qualsevol decisió política és susceptible de generar un incendi. La centralització competencial anunciada per Pedro Sánchez, i l’immediat enuig de la Generalitat, n’és un exemple. Pot haver-hi arguments pels dos cantons. Però, sigui com sigui, ara cal actuar de manera eficaç, fer passos per evitar els estralls del virus i no mirar pel retrovisor.

La prioritat ha de ser frenar la crisi sanitària i minimitzar l’efecte econòmic que se’n derivi. Per això és important conèixer quines mesures s’acorden aquesta setmana de suport als treballadors, als autònoms, a les famílies i a les empreses. Mentrestant, el que toca és que l’administració actuï amb celeritat, que els ciutadans facilitem la feina dels professionals sanitaris, que entre tothom tinguem cura dels més vulnerables i que ens fem la idea que les crisis globals, siguin del caire que siguin, necessitaran també un abordatge global. I, després, en fred i amb totes les dades sobre la taula, serà l’hora de fer-ne una anàlisi tan crítica com convingui.