Com aniria el món sense rodes? Complicat d’imaginar

A Eslovènia es va trobar una roda que, segons diuen els experts, té entre 5.100 i 5.350 anys. En l’antiga Mesopotàmia, en el període sumeri, sembla que també es va inventar cap a l’any 4000 aC. Al mateix temps a la Xina, i segurament que a un grapat de llocs més. No era una cosa gaire difícil d’inventar i el mecanisme per fer-la rodar en principi –i fins ara que encara s’utilitza de manera simple– tampoc no ha estat gaire difícil. La locomoció moderna ha fet que al voltant de la roda hi hagi un mecanisme molt més complex. Com aniria el món sense rodes? Complicat d’imaginar. Deixant de banda els avions i la resta de vehicles celestials, tenim des de patinets fins a camions de molt gran tonatge. S’ha de veure com han canviat les coses! I, per tant, hi ha uns conductors, unes carreteres, uns camins, uns carrers, muntanyes i platges, supermercats amb passadissos que s’han convertit en la delícia de criatures i algun home que busca les seves compres sobre rodes i, fins i tot, l’àrea d’urgències de l’Hospital de Granollers. A part del colesterol –que puja per la manca d’exercici–, també puja la prepotència, la falta de respecte a tot i aquest tot és des de les persones a les voreres, les escales, les voravies... fan soroll, trenquen les rajoles, fan malbé l’asfalt i, amb monopatins, passen per damunt de les baranes. En fi, tot allò que suposi un repte. Quan vaig per carreteres de muntanya on no hi ha proteccions de cap mena penso: “Per què s’ha de posar tanta protecció a les carreteres principals i autovies i autopistes? No hauria de ser que els conductors –i ho dic en masculí perquè son l’immensa majoria– fossin menys prepotents? Que fessin servir més el sentit comú i pensessin que sense la màquina no són res? S’ha de posar cada cop més protecció perquè no es facin tant de mal. Mmm... Això és civilització? O és que al civisme –o incivisme– se li van posant parracs a la carta?” Tant són els cotxes com les motos, tot plegat els importa un espinac. Tenen a les seves mans una eina que els fa poderosos i aquest fals poder no els deixa pensar que en un fragment de segon poden passar a ser incapaços d’articular una sola paraula. Talment hi ha molts i molts cotxes que deixen anar unes fumeres negres, negríssimes. Tant són cotxes de matrícula nova o vella. No és obligatori passar la ITV? No ho entenc. Ara, contínuament, se’ns parla sobre la contaminació, però no veig cap guàrdia a les carreteres que aturi els que van contaminant tan tranquil·lament. En aquests moments, un virus que ningú no veu ens ha clavat una bufetada i ha posat la naturalesa vestida amb el millor dels seus vestits: la netedat, la puresa! Però fins quan haurem recobrat el sentit comú i a partir de quan tornarem a perdre’l? Crec que posar barreres no és educar, és afavorir la prepotència d’una gent que no fa servir el sentit comú, que es deixa dominar per la sensació de dominar el món damunt o dins d’una maquina. És el poder sobre rodes! En tot cas, les barreres les trobo molt bé per protegir tot allò que hi ha fora de les carreteres. Si la societat pogués fer-se una visita al psiquiatra, aquest o aquesta segurament li recomanaria que s’oblidés de tot i que tornés a començar! En Narcís Oller i Moragas, en el seu llibre L’Escanyapobres de l’any 1884, diu: “No tenen sucs a la cervellera!” [caption id="attachment_185794" align="alignnone" width="450"] Marcel Duchamp (1887-1968) / Philadelphia Museum of Art[/caption]

Com aniria el món sense rodes? Complicat d’imaginar

La roda