Si els líders de les dues Corees passegen junts... l’Església i l’Estat xinès no poden provar d’escoltar-se?

El 21 de setembre passat, mentre el Papa era de visita a Lituània, es va fer públic un comunicat en el qual s’informava d’un acord –encara en procés– entre l’Estat del Vaticà i la República Popular xinesa. Cal recordar que les relacions entre l’Església catòlica i la Xina es van trencar el 1951 durant el pontificat de Pius XII arran d’un nomenament de bisbes fet pel Partit Comunista en contra del parer del Vaticà. A partir d’aquell moment, per als catòlics xinesos hi va haver una doble opció de vida eclesial: per un costat, l’església nacional xinesa (controlada i protegida per l’Estat) i, per l’altre, l’església catòlica (en comunió amb Roma, perseguida i que actua en la clandestinitat). Sens dubte una situació dolorosa, difícil i complexa. Aquest acord tracta sobre la lliure elecció dels bisbes (un punt central) i crea els espais per a una col·laboració bilateral per una més gran col·laboració. És un gran pas endavant, en una situació enquistada de feia dècades, amb greus patiments, sobretot per a l’església, que vivia sota el rigor i perill que comporta la clandestinitat. Però aquest acord, tal com ha indicat el portaveu de la Santa Seu, monsenyor Greg Burck, no és el final del procés, sinó sols l’inici. Aquestes primeres passes s’han aconseguit amb pacient diàleg i molta escolta mútua, tenint present que els interlocutors partien de punts molt allunyats. Cal dir també que en els últims anys, les coses no han estat gens fàcils. Els observadors catòlics i protestants han denunciat repetidament que la Xina actual està portant a terme una repressió religiosa sense precedents des de la fi de la Revolució Cultural: destrucció d’esglésies, empresonaments, confiscacions... Tampoc ho tenen fàcil els musulmans de Xinjiang, i què dir dels tibetants... Per tant, no sembla el millor moment per parlar d’acords. Però, ho serà mai? Moltes ferides en el passat i, lamentablement, també en el present. Si ara hi ha una oportunitat, ni que sigui remota, de poder (i voler) trobar-se i començar a tenir present un altre horitzó... no val la pena intentar-ho? Pot ser ara un temps propici pels impossibles? Si els líders de les dues Corees passegen junts... l’Església i l’Estat xinès no poden provar d’escoltar-se i mirar d’entendre’s? Sembla que ara a Àsia alguna cosa s’està movent. I com bé sabem: la fe mou muntanyes.

Si els líders de les dues Corees passegen junts... l’Església i l’Estat xinès no poden provar d’escoltar-se?

La Santa Seu i la Xina