La segregació escolar a Granollers
La Fundació Bofill ha fet un informe exhaustiu sobre la segregació escolar a Granollers. S’entén per això el procés de guetització dels centres, que ras i curt vol dir que els alumnes d’origen estranger es concentren a escoles molt concretes i els alumnes blancs a unes altres. L’escola, com a espai de relació d’infants i adolescents, pares i mestres, no pot viure –ni ha de viure– d’esquena a una realitat plural i diversa com la granollerina. Si al carrer conviuen ciutadans d’orígens diversos, hauria de ser impossible que a les aules es consolidin bombolles artificials al marge de la realitat.
Enfrontar-se a la diagnosi de l’estudi de la Fundació Bofill preocupa la comunitat educativa. No sembla casualitat que l’informe sigui del setembre de 2017 i fins ara no hagin transcendit les seves dades. També és lògic, però, que sigui un tema tractat amb tacte per evitar la frivolització d’unes dades que poden ser interpretades per alguns com un rànquing d’escoles de primera o de segona. Tot el contrari, les dades han de servir per esmenar l’statu quo i per corregir comportaments socials que no es poden perpetuar més.
A Granollers, l’escola pública escolaritza el triple d’estrangers que la concertada. Però és que entre centres públics, n’hi ha amb un 80% d’alumnat d’origen estranger i d’altres amb un 18%. Als concertats, aquesta forquilla va del 38% al 7%. La segregació escolar de Granollers és inferior a la mitjana catalana a Primària i és un dels 25 municipis que han millorat més els seus índexs d’equitat. Però no n’hi ha prou. Ho saben bé els implicats més directament (mestres, Ajuntament i Generalitat), que ja han començat a impulsar mesures, però també ho han de començar a tenir molt clar els pares. No es pot escolaritzar els infants com qui va al supermercat i tria un producte segons la seva capacitat adquisitiva o l’estatus social. Fent-ho així s’està posant en joc la cohesió i l’equilibri de la ciutat; fent-ho així perilla la convivència de les properes generacions.