La semproniana que triomfa a Barcino

Ada Parellada i Garrell (1967), la petita de Can Parellada –la dels Parellada de la Fonda Europa de Granollers–, està especialment contenta des de fa uns dies. La premsa barcelonina ha destacat la celebració dels 25 anys del seu restaurant Semproniana (carrer Roselló, núm. 148), antic nom romà que els savis arqueòlegs i estudiosos granollerins Josep Estrada i Salvador Llobet creuen que tenia la capital vallesana en època romana. Estrada i Llobet donen per bona –fins ara ningú no els ha contradit– la teoria que l’antiga ciutat de Granollers va ser una de les postes o mansio que es llegeixen als vasos apol·linars trobats a Vicarello (Itàlia) que permetien, a través de la Via Augusta, unir Roma amb la Península. El jove historiador Diego Sola és actualment un dels avaladors de la tesi dels mestres: “Granollers no podia estar en un lloc millor: cap al nord, una bifurcació de camins arribava fins a Ausa [el que avui és Vic] i Gerunda [Girona]; cap al sud, s’anava a Barcino [Barcelona] i es prosseguia fins a Tarraco [Tarragona].” Pel que hem llegit, els cronistes de la Ciutat Comtal no han estalviat elogis –ja tocava i ens alegrem molt que ho hagin fet!– a l’hora de destacar la gran aportació que ha fet per la causa de la bona cuina en general la cuinera granollerina. L’Ada és presentada com l’alumna avantatjada de la gran universitat del fondisme català que ha suposat i suposa la Fonda Europa. Veritat inqüestionable aquesta si tenim en compte que va ser en aquesta casa on va néixer i on va créixer amb els seus set germans (Francesc, Teresa, Mercè, Ramon, Montserrat, Margarida i Mariantònia) i els seus pares, Paco i Mariantònia, “a la qual trobo a faltar molt aquests dies de records tan especials”, explica emocionada. Conscient del pes del cognom familiar i conscient també que el Dret no feia per ella, un dia va decidir abandonar la cruïlla de camins de la seva estimada Semproniana i es va presentar en la veïna capital de Barcino decidida a sortir de l’olla familiar dels Parellada –protectora i patriarcal– per posar en marxa amb el seu marit, Santi Alegre, el seu propi negoci. El recordat cuiner Joan Pluvinet els va ajudar en aquesta magna empresa. Satisfeta i especialment contenta del recorregut i de la feina feta al llarg d’aquests 25 anys –sobretot ara que s’ha recuperat força del cop moral que ha representat el boicot que contra el seu restaurant han posat en marxa aquells que no accepten el seu compromís amb l’independentisme– espera que “els nostres anhels es compleixin”. EL ‘SEMPRONIANISME’ DE L’ADA Sempre que pot i com ha fet últimament quan ha visitat Granollers per donar suport al procés, fa gala del seu sempronianisme compromès amb la ciutat a través de diverses iniciatives solidàries que es porten a terme. Treballadora, simpàtica, activa i mediàtica, fa uns mesos va compartir cuina i davantal amb la Mercè Riera, d’El Xiprer, a la plaça de la Porxada, amb motiu del Dinar d’Aprofitats organitzat per la Plataforma Aprofitem Els Aliments. Més de 400 persones van dinar amb uns sobrants que van resultar deliciosos. L’Ada va denunciar aleshores “la injustícia que suposa que hi hagi gent que mori de fam quan es llencen tants i tants aliments cada dia”. Al llarg de tots aquests anys, l’entusiasta admiradora d’escriptors gastronòmics com Manuel Vázquez Montalbán, Néstor Luján, Joan Perucho i Josep Pla, que apostaven per portar el paisatge a la cassola, ha convertit en èxit uns quants llibres que ha fet sobre la cuina i tot allò que l’envolta. Títols com Les receptes de Semproniana; Sal de vainilla; Grans xefs, petits cuiners; Per fer la truita, cal batre els ous; La xocolata del lloro i La bona cuina catalana són només una mostra dels llibres que ha escrit. Amb les idees clares, vol que els seus fills, Santiago i Francesca, que ja passen de la vintena, “facin el que vulguin fer. Nosaltres els hem donat estudis i formació i ara han de ser ells els que han de triar lliurement el seu futur”.

Ada Parellada (Restaurant Semproniana, Barcelona)

La semproniana que triomfa a Barcino