Dietari de l'okupa de l'altell

Aquests anys m’han ajudat a entendre el pare / Imatge: Armand Brac (Saatchi Art) Dilluns 9 de desembre de 2024TardaÉs l’aniversari del pare. Avui hauria fet 85 anys, en fa més de 20 que és mort, però encara hi és. Aquests anys m’han ajudat a entendre’l. El rebels sirians han fet caure el règim de Damasc i Assad ha fugit a Moscou. Dimarts 10 de desembre de 2024TardaAvui toca conte al Bibliopati amb els petits de l’escola. M’ha fet il·lusió portar-los El trineu del Pare Noel, de Moe Price i Atsuko Morozumi (Timun Mas). Té les puntes una mica gastades de tant anar d’aquí cap allà. L’havia explicat moltes vegades als meus fills. Dimecres 11 de desembre de 2024NitA la tarda, vaig a Montmeló a presentar El cor del balneari en un acte organitzat per Òmnium, la biblioteca municipal La Grua i el Consorci de Normalització Lingüística, amb el suport de l’Ajuntament de Montmeló. M’acompanya el Jordi Vilarrodà, cap de Cultura d’EL 9 NOU d’Osona i president d’Òmnium Ripollès. Ha sigut una trobada molt especial. Dijous 12 de desembre de 2024TardaFa dies que em miro tot l’equipament tecnològic que el Departament d’Educació ha enviat aquest curs a l’escola i m’enrabio. No han entès que el que necessitem són recursos humans! Divendres 13 de desembre de 2024NitSi no hi ha cap canvi d’última hora, al vespre, aniré a TV3 al programa Més 324 a parlar d’El cor del balneari. Passo el dia pendent que no s’anul·li. A la tarda, aviso la família i amics més íntims. Mengem una mica i baixem cap a Sant Joan Despí. He quedat una hora abans per passar per maquillatge i perruqueria. No sé si tinc més ganes que arribi l’hora de l’entrevista o que hagi passat.Ens rep la productora del programa. És encantadora. Mentre soc a maquillatge, entren el Manu Guix i l’Enric Cambray. Venen a promocionar el musical El dia de la marmota. Se’m fa molt estrany veure’ls de prop. Vaig a la sala d’espera i, després, al plató. Estan entrevistant el Sebastià Alzamora. Entro i m’assec. A la taula, la Isabel Lleuger, en Joan M. Clavaguera, en Joan López Alegre i la Carme Rocamora conversen amb la Marina Romero. La presentadora els pregunta: “Què ha d’estar per davant, el dret a la vida o les lleis?” Discuteixen. Comença l’entrevista. Em vaig relaxant a mesura que avança. Han estat 10 minuts, però ha valgut la pena l’experiència. Torno cap a casa contenta i agraïda d’haver tingut l’oportunitat de donar a conèixer la meva novel·la. Dissabte 14 de desembre de 2024MigdiaAl matí, tenim la cantada de nadales de l’escola al nucli històric de Sant Pere. Coincideix amb la fira de Nadal. Hi moltes parades i activitats per als infants. Diumenge 15 de desembre de 2024TardaBaixem cap a Barcelona. Fa fred, però, per sort, ha sortit un sol lluent que comença a escalfar. Al Moll de la Fusta hi ha una fira de Nadal, fins i tot, han muntat una nòria immensa. Al migdia, participo en una taula rodona sobre “Els convulsos anys d’entreguerres” amb el Xavier Theros moderada pel Sebastià Bennassar. En parlem a partir de la novel·la del Xavier Theros Aquí no dorm ningú, i d’El cor del balneari.Aquesta presentació m’ha fet revisar les connexions de la meva novel·la amb la capital, que en són moltes, ja que Caldes de Montbui actua com a mirall de la ciutat. Trobem la burgesia barcelonina que visita el Balneari Rius: en Viladomiu, en Regàs, la senyora Lisa, en Puigdomènech... Els orígens de la Lola, els seus avis materns i la seva mare, la Violeta, eren de la ciutat. El moviment obrer, que ressona especialment a Caldes i crea una gran agitació a Barcelona amb la CNT, la lluita pels drets dels obrers i de les dones. El Calderí, el tren que va de Caldes a Mollet, i d’allà a Barcelona comunicant-la amb el centre termal, i que, a més a més, transporta les llambordes cap a la capital per empedrar els seus carrers. La Pepa, la cupletista, que amb les amigues pugen de Barcelona a Caldes per actuar. Així com els tres cafès de la ciutat dels quals parla la novel·la: el Cafè Delicias de la Rambla, on treballava el pare de la Lisa; el Cafè Espanyol, al Paral·lel, punt de trobada d’un públic molt divers per parlar de revolució i de país, on s’havien conegut en Miquel, sindicalista de Caldes, i la Pepa, i el Cafè del Tostadero, de la plaça Universitat, on el Salvador Seguí acostumava a reunir-se amb altres líders del moviment obrer, i on va fer el seu últim cafè. Ha estat una tertúlia molt interessant. De pujada, anem a dinar a Cal Nari a Vilamajor.

Dietari de l'okupa de l'altell

La seva absència, m’ha ajudat a entendre’l