| 10:18
Opinió

La manca de diligència pot servir de metàfora sobre els incompliments de Madrid amb Catalunya

La titularitat ‘congelada’ del Turó de l’Home

La titularitat del cim del Turó de l’Home continua a mans de l’Estat set mesos més tard que s’anunciés el traspàs al govern català, just després de la darrera comissió bilateral Estat-Generalitat del febrer. Set mesos poden semblar poc temps en clau burocràtica i també poden semblar poca cosa els metres quadrats on s’aixeca l’antiga casa de l’observatori meteorològic. Però és que el repàs a la història d’aquest cim del Montseny fa que la manca de diligència salti d’anècdota a categoria i que pugui servir de metàfora rodona sobre els incompliments de Madrid amb Catalunya. A més, va ser la ministra espanyola de Política Territorial, Isabel Rodríguez, qui va qualificar el paquet d’acords de la comissió bilateral d’“històric”. El que era tan important en una roda de premsa, en arribar al Ministeri es torna a la pila de les carpetes que guarden la pols?

El 1932 la Generalitat republicana, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, va inaugurar al Turó de l’Home un observatori estable, pioner a Europa, i que depenia del primer Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939). El 1939, tres dies després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, un tinent i dos soldats van requisar l’estació i van confiscar tota la documentació científica, que no va tornar a l’Institut Cartogràfic de Catalunya fins al 1983. Després de la Guerra Civil, el Ministeri de Defensa va fer que se’n fes càrrec el Servicio Meteorológico Nacional, que amb el temps esdevindria l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i de la qual depenia Miquel Messeguer, el darrer observador del Turó de l’Home, cessat el 2004. Cinc anys més tard, el 2009, la comissió bilateral Estat-Generalitat dels governs dels presidents Zapatero i Montilla ja van pactar el traspàs, que amb l’entrada de la vicepresidenta Saenz de Santamaría, a partir del 2011, va emprendre una inexplicable travessa pels llimbs.

Per sentit comú –és molt trist que l’observatori s’estigui degradant des de fa 18 anys–, per raons de memorial democràtic –el Turó de l’Home es va confiscar com a botí de guerra– i perquè els acords (el del 2009 i el del 2022) se signen per complir-los en un estat democràtic i de dret, els set mesos sense notícies del traspàs del Turó de l’Home haurien de treure els colors de vergonya al gabinet del president Sánchez.