La tria d’identitat de gènere no ha de ser un problema
L’Abril és una nena del Vallès Oriental que té ben clar de ben petita que és una nena. Als infants se’ls assigna un sexe en néixer segons la seva l’anatomia genital o els seus cromosomes. Per a la majoria, l’assignació de gènere acostuma a ser equivalent amb la seva identitat de gènere, és a dir, masculina o femenina. Alguns infants i adults, però, tenen una identitat de gènere que no es correspon amb els seus òrgans sexuals, en el cas de l’Abril, masculins. Els pares de l’Abril tenen clar que cal donar espai a la seva filla perquè s’expressi i han portat aquest respecte escrupolós per la tria d’identitat que ha fet ella més enllà de l’àmbit familiar. De fet, a tot el seu àmbit social i comunitari. Tot i tenir el testimoni dels seus pares, EL 9 NOU ha explicat el cas de l’Abril sense donar-ne detalls com el municipi on viu o la identitat amb noms i cognoms dels seus pares en línia amb dictàmens de la Fiscalia de Menors, que procura preservar la intimitat dels infants, per sobre fins i tot de la tutoria legal dels progenitors.
La transsexualitat és una variant més de la diversitat humana. No té cap sentit considerar-la com una malaltia ni com un trastorn mental, com s’ha fet històricament. La lliure expressió de les identitats de gènere és un dret fonamental que, a iniciativa de les Nacions Unides al 2008, va subscriure el Parlament Europeu el 2011. Cal entendre que la identitat sexual és una qüestió subjectiva, basada en com viu la seva existència cada persona. Un nen o una nena, doncs, no té cap problema amb la seva identitat ni amb la seva expressió de gènere sigui el que sigui el seu cos biològic en néixer. No és un problema, és una tria.
Des del 2012 Catalunya ha estat capdavantera en la protecció de les persones transgènere i lleis com la 11/2014 per a la defensa dels drets de les persones LGTBI han aconseguit grans consensos. Aquests avenços legals, però, no canviaran d’un dia per un altre la mentalitat de molta gent després de segles d’ideologia heteropatriarcal, homòfoba i trànsfoba. És responsabilitat de tothom, doncs, que respectem i acompanyem aquests infants i els seus pares en la seva decisió al carrer, a l’escola, al club esportiu… I és responsabilitat de tothom perseguir qualsevol censura, qualsevol menysteniment.