El foment agrari o la recuperació de terres s’obvien als programes de les candidatures als ajuntaments vallesans des de fa dècades

Catalunya té una superfície de 3,2 milions d’hectàrees, el 64% de les quals són massa forestal. El país és el segon clúster agroalimentari d’Europa, però poc més del 20% del territori són terres de conreu. A les comarques barcelonines, on viu gran part de la població i que han patit una gran pressió urbanística, s’han esvaït el 42% de les terres de pagès en sis dècades. Al Vallès Oriental, la situació és més que dramàtica, gairebé increïble. En 60 anys s’ha perdut més de la meitat de les terres de conreu. En total, són 14.765 hectàrees de sòl agrícola, el 54% de les quals s’han dedicat a habitatges, polígons industrials o zones comercials. Cal, doncs, ser ben conscients de la magnitud d’aquesta tragèdia.

El debat sobre la desaparició de la superfície agrària i l’abandonament del territori acostuma a surar en l’opinió pública quan hi ha grans incendis forestals. És llavors que tothom s’adona d’un dels efectes més punyents de la desaparició del sector primari. Però la importància de mantenir les terres de conreu va bastant més enllà. En primer lloc, a propòsit de les projeccions que es fan de creixement de la població mundial en general –i la de Catalunya en particular–, caldrà incrementar la producció i la productivitat alimentària. En segon lloc, perquè hi ha una evident correlació entre l’activitat agrària i la fixació de la gent al territori. Fa falta mantenir Catalunya demogràficament equilibrada i això només es pot aconseguir, en part, fent viables les explotacions agràries. Però és que, a més a més, la pèrdua de sòl productiu comporta la destrucció d’un bé limitat i escàs perquè costa molts anys que aquest s’acabi formant i alguns experts consideren, fins i tot, que no és un recurs renovable, tal com recull el preàmbul de la llei catalana. Per això és important que tothom entengui que l’espai agrari natural i l’entorn rural són béns d’interès general.

El foment agrari o la recuperació de terres s’obvien als programes de les candidatures als ajuntaments vallesans des de fa dècades. Un primer pas passaria perquè els que aspiren a administrar pobles i ciutats s’adonin que fer créixer el sector primari és una urgència econòmica, social i mediambiental. Ara falten dos anys per les properes eleccions locals, temps de sobres per concretar propostes i projectes.