La vacuna
A la meva mare li han posat la vacuna aquesta setmana. Quan escric aquest article no sé encara si tindrà efectes secundaris o no, però ben tranquil·la us dic que m’és igual. L’alegria que tinc de tenir-la ja vacunada, la mare, com ja tinc amics i amigues metges i mestres és espectacular. Per mi en aquesta vacuna, sigui la que sigui la que punxin, hi ha l’esperança de tornar, més aviat que tard, a una certa normalitat. La de debò, la de cares destapades, somriures en directe i la gent que ens doni la gana on ens doni la gana.
No entenc el paper tremendista dels mitjans en aquest tema en concret tan primordial. Jugar a fer por és perillosíssim en els temps que corren. És vacuna o coronavirus, amics, i ja està. No hi ha més. Totes les vacunes tenen reaccions adverses i alguna contraindicació. Totes. Però sempre és millor la contraindicació que la malaltia que cura o que evita.
La meva mare té 76 anys. No sabeu l’alegria que em fa que estigui una mica més lluny de patir la Covid posant en risc la seva vida de manera directa, estadísticament parlant.
Deixem-nos de rucades de quina punxen i que, oh, vés a saber què passa… i no, no parlo de les bestieses del 5G i de certs personatges que, la veritat, no sé ni per què se’ls dona altaveu, sinó de les pors d’unes reaccions adverses i no dubto que hi puguin ser, tot i que la gent amb qui he parlat que s’ha vacunat no les descriu, però no són res comparades amb la muralla protectora que fan davant la pandèmia.
Està molt bé qüestionar les coses i no ser un xaiet. Seguir el corrent dels que manen, a la vista de com manen, tampoc no és gaire recomanable, però d’això a no celebrar que som a l’inici del final avalat per la comunitat mèdica internacional, l’OMS, els estudis i tots els protocols del món mundial és que no ho entenc com s’hi arriba.
Em moro de ganes de vacunar-me. De poder anar pel món sabent, esperançada, que aquest virus no em matarà, però també perquè cada vacuna és una passa més cap a la calma, cap a les botigues obertes, els cinemes i els teatres plens, la platja a l’estiu, els gelats a peu de carrer, la mirada directa acompanyada d’un somriure i de la meva gent quan ho vulgui, sense mirar restriccions, confinaments, comarques o aforaments limitats. Una vida que sigui una mica més com aquella festa on érem sense saber-ho.
La meva mare s’ha vacunat avui i jo soc feliç. Moltíssim.