És ben certa aquella frase de “tothom porta la seva creu”. En efecte, al món hi ha hagut, hi ha i hi haurà moltes creus

Som a Pasqua, i els cristians celebrem la resurrecció de Jesucrist. No obstant això, no oblidem que, per arribar a la resurrecció, Jesús hagué de passar abans per la creu i la mort. És evident que la creu per si mateixa no té cap sentit. Si Jesús no hagués ressuscitat, no en tindria. El sentit de la creu, és a dir, el de la passió i el sofriment, rau en la resurrecció del Crist. És ben certa aquella frase de “tothom porta la seva creu”. En efecte, en el món hi ha hagut, hi ha i hi haurà immensitat de creus i moltíssims crucificats. Ens trobem en un món cruciforme. Ho veiem cada dia. Del sentit de tot això en parlà molt bé una dona excepcional del segle XX, l’Edith Stein (1891-1942). Stein va ser una jueva alemanya, bona filòsofa i professora. Hitler la va expulsar de la universitat justament per ser jueva. De jueva d’educació, va passar a ser atea, però va acabar convertint-se al catolicisme en llegir les obres de santa Teresa de Jesús. Al 1934 es va fer carmelita descalça al monestir de Colònia amb el nom de Teresa Beneta de la Creu. Malgrat fer-se cristiana, va ser detinguda i deportada al camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz on va ser màrtir a la cambra de gas al 1942. El papa Joan Pau II la va proclamar santa el 1998. Des de la seva pròpia experiència, santa Edith Stein parlava del camí del Calvari, del camí de la creu de Jesús, com a expiació del mal de la humanitat. I ho il·lustrava amb la correspondència de les tres caigudes del Crist portant la creu amb la triple caiguda de la humanitat: el pecat original, el refús del Messies pel poble d’Israel i el pecat dels cristians. El sentit últim de la creu és alliberar el món de la càrrega del pecat dels homes. La suma total dels pecats humans, des del pecat original fins al final dels temps, només podia ser esborrada per una obra d’expiació de mida equivalent: la passió i mort del Fill de Déu. El misteri de la creu és en l’home la força de la vida espiritual, que el va identificant amb el crucificat. Tots els homes del món, amb el seu sofriment i dolor són partícips de la creu del Senyor. Ara bé, la creu no és la instància final de la vida, sinó la preparació per a la unió d’amor amb Déu. Jesús a la creu estén els seus braços per abraçar la humanitat i atreure’ns vers Ell. La creu de Crist és el camí que porta de la terra al cel i qui l’abraça s’elevarà vers el sí de Déu. Aquesta és la veritable ciència de la Creu.

És ben certa aquella frase de “tothom porta la seva creu”. En efecte, al món hi ha hagut, hi ha i hi haurà moltes creus

La veritable ‘ciència de la creu’