Josep Maria Moyano, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Granollers

Dilluns, 9 del matí, cafè amb Josep Maria Moyano López (Granollers, 1952), al bar-restaurant Alaska. President de la Federació d’Associacions de Veïns, Moyano ja fa uns 20 anys que és al capdavant de l’entitat. Formada per una quinzena d’entitats, la Federació treballa, segons diu, “per vetllar pels barris i ser la veu davant l’administració amb vistes a solucionar els problemes del dia a dia”. Vinculat al moviment associatiu de fa temps, Moyano coneix bé l’abans d’un moviment que, a Granollers, va emergir amb força als anys 70 amb la construcció de Primer de Maig, Can Gili, Can Bassa, Ponent, Can Mònic o Congost. Barris tots ells que van brollar per encabir el flux d’emigrants que van arribar a la ciutat tot buscant un futur millor. Com ja és conegut, molts d’aquells barris van ser construïts amb dèficits importants: carrers sense asfaltar, complicada connexió amb el centre de la ciutat, manca d’espais verds i absència total de serveis públics. Ara que han passat 50 anys, aquells barris i d’altres que s’hi van afegir més tard (Tres Torres, Sant Miquel, Lledoner, Font Verda, Granollers Nord, Instituts...) han estat l’escenari en el qual han tingut un paper clau les associacions de veïns, convertides sovint en veu crítica davant l’Ajuntament com a defensores del seu espai vital de convivència. Moyano, que viu al carrer Frederic Soler i que es mostra satisfet dels serveis que ofereix Granollers Nord –o Barri de l’Hospital, com és conegut popularment–, és conscient “de la gran millora que han experimentat els barris els darrers anys”. Destaca, per exemple, la construcció dels centres cívics de Can Bassa, Palou, Nord, Can Gili i Tres Torres, la millora dels accessos, la rehabilitació dels jardins i places i la construcció d’equipaments esportius a partir de projectes com el Pla de Barris impulsat des de l’Ajuntament. Més enllà d’aquestes qüestions, el president de la Federació d’Associacions de Veïns enumera preocupat uns quants peròs (problemes, dificultats...) que, malgrat no ser directament de la seva incumbència, afecten gairebé tothom. La llista de coses a solucionar tenen a veure amb actituds incíviques relacionades amb la neteja; la falta d’habitatges socials; la desaparició del comerç tradicional o l’espantada de les entitats bancàries, com ha passat a Can Gili, Can Bassa, Can Mònic, Primer de Maig... “Des de la Federació pensem que l’Ajuntament té cura dels barris i estan atents a les nostres peticions, però a vegades també tenim la sensació que no sempre són entre les prioritats principals”, remarca Moyano. Bon coneixedor del moviment associatiu veïnal –durant molts anys va presidir l’Associació de Veïns Granollers Nord–, assegura que trepitja sovint la ciutat per saber què cal millorar. Al seu barri, els punts forts són la proximitat de l’Hospital –fet que complica l’aparcament lliure en tota la zona– i de l’estació de tren de Bellavista; l’existència del CAP de les Franqueses i de dues farmàcies, forns de pa i uns quants comerços i bars més, als quals se sumen també els del barri de Bellavista. Com ha passat a Can Bassa, Can Gili, Primer de Maig, Tres Torres o Congost, ja no disposen de quiosc de diaris i revistes; el que hi era al carrer Francesc Ribas va tancar fa un temps. Tant ell com els membres que l’acompanyen en la junta [Joan Valero de l’AV Can Bassa, vicepresident; Jaume Coll, de l’AV Ponent, secretari, i Gaspar Avellaneda, de l’AV Can Mònic, tresorer] treballen en altres assumptes que els afecten, entre els quals les accions incíviques protagonitzades a la zona de Palou per alguns joves clients de la discoteca Bora Bora. El vandalisme que pateix el mobiliari urbà i el consum de drogues, també els preocupen considerablement. Des de fa uns dies, han engegat en col·laboració amb l’Ajuntament una intensa campanya de civisme que busca implicar les escoles i tota la ciutadania. El seu lema: “El nostre barri és la continuïtat de casa nostra.” Vidu de Lourdes Ayala i pare de dos fills, Raúl i Belén, de 40 i 35 anys respectivament, Moyano va treballar de matricer i es va jubilar després de passar per les empreses Gave i Laboratoris Aragó, on va fer d’operari d’instal·lacions radioactives. Molt lligat a l’esport, va fer d’entrenador de futbol de nens a Bellavista i Santa Eulàlia i forma part del Club Atlètic Granollers. De jove es va significar com a llançador de javelina i com a veterà ha guanyat diversos campionats d’Espanya i Catalunya en la modalitat de martell.

Josep Maria Moyano, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Granollers

La veu dels barris