Vivim les conseqüències de decisions preses, però no hi ha marxa enrere

Dilluns 11 de març de 2019 Migdia Vivim les conseqüències de decisions preses, però no hi ha marxa enrere, perquè la nostra vida és un carrer de sentit únic. L’atzar hi juga un paper molt important, tot canvia en un segon. Aquestes són dues idees que la dramaturga Cristina Clemente ens transmet a l’espectacle teatral Ventura, escrit per encàrrec dels dos actors que la interpreten poc després de la mort sobtada del seu pare. Comprenc molt bé aquest sentiment perquè jo també l’he viscut, el meu pare va morir d’accident i el sentiment és aquest: tot canvia en un segon. Ahir una trentena escassa de persones vam gaudir en un marc immillorable, el Castell Nou de Llinars del Vallès, un edifici del 1558, d’una joia teatral de petit format que ha meravellat el públic des que es va estrenar al Festival Temporada Alta 2015. Dins de dues de les estances, asseguts en cadires, a fregar dels actors, vam assistir amb el cor encongit a una posada en escena magistral. La Meritxell Yanes i el David Planas amb una agilitat corprenedora es transformaven per interpretar tots els papers de l’auca. L’obra repassa la vida de dues dones ben diferents: la Teresa, la metgessa de Celrà casada amb un metge i amb dos fills. I la Maria, que ha dedicat tota la vida a tenir cura del germà que està en una cadira de rodes. Dues vides amb un punt en comú que no es descobrirà fins al final. L’obra és d’una intensitat emocional tan potent que t’arrossega per un mar de sensacions: dolor, melangia, angoixa... fins al punt de sentir-te dins de l’escena. L’edifici acaba de fer la resta, immergint-te en un ambient d’una tristesa decadent trasbalsadora. L’obra va ser publicada conjuntament amb un altre text de la mateixa autora, Volem a anar al Tibidabo, per l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre. Tot i que el seu director, Víctor Muñoz, en va alterar l’ordre cronològic i la va fer un punt més complexa, però afegint un matís de misteri. Una fantàstica aposta del Teatre Auditori de Llinars per tancar la Setmana de la Dona Creadora. Dimecres 13 de març de 2019 Migdia Fa tant que no plovia que em quedo mirant per la finestra. Convenia que plogués, ve a ser el mateix que penses quan renuncies a un suculent plat de pasta curull de parmesà per un de verdura. Divendres 15 de març de 2019 Vespre Avui és el primer dia que he agafat el cotxe després de la caiguda. Tenia una entrevista amb el Jordi Molet, director general d’EL 9 NOU, per al programa 7 dies d’EL 9 TV per parlar de Sal roja. Ha estat un autèntic plaer tenir ocasió de donar a conèixer el llibre que he escrit conjuntament amb el Ramon Gasch. Cap al tard, presentàvem la novel·la a la Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Ha vingut força gent i teníem una sorpresa reservada, la Carme Pratdesaba, amiga i actriu amateur, ha fet la lectura dramatitzada de textos del llibre. Marxo cap a casa cansada, però molt feliç. Dissabte 16 de març de 2019 Migdia Ahir vaig rebre un correu del director d’EL 9 NOU del Vallès Oriental, en Jesús Medina. Em reenviava una carta que havia rebut per a la secció de Bústia. Surt publicada aquest divendres, en aquesta mateixa edició del diari. Per això no us l’explicaré. Em vull adreçar a tu, Dolors Puig Fontseca, autora d’aquesta carta. Moltes gràcies per les teves generoses paraules. Moltes gràcies per respondre al missatge de la meva ampolla del mes de desembre on m’adreçava a tots els lectors anònims, no et pots arribar a imaginar el que va significar per a mi. No recordava que aquell dia ja parlava de les escales de l’altell. I sí, adoro les plantes, i és un gran compliment que en alguna ocasió t’hagi fet pensar en la gran Mercè Rodoreda. Les teves impressions, Dolors, o les que altres lectors em feu arribar, em donen molta força. Em fa feliç saber que setmana rere setmana esteu esperant llegir el Dietari de l’okupa de l’altell i que el vàreu trobar a faltar la setmana que no va sortir. Em va doldre a l’ànima faltar a la nostra cita setmanal. Cada dia estic millor i espero continuar retrobant-me amb tu i amb tots els que em seguiu cada divendres. Aquest dietari té sentit pels que sou a l’altre costat llegint-lo. Diumenge 17 de març de 2019 Tarda Avui és un dia de sofà total, haig de descansar. Ahir a la tarda vam presentar la novel·la a Sant Eulàlia de Ronçana en una trobada organitzada per la revista Vallesos i la Fundació Cingles de Bertí. Quin goig parlar de llibres amb gent que se’ls estima tant.

Vivim les conseqüències de decisions preses, però no hi ha marxa enrere

La vida és un carrer de sentit únic