Viure l’escriptura des de l’escola i treballar la motivació per la lectura és realment gratificant

Dilluns 15 de març de 2021
Tarda
La setmana comença amb sol. Una classe de quart llegeix el Dietari de l’okupa de l’altell en veu alta amb la seva tutora. És emotiu veure com alçaven el cap entre línia i línia i em miraven de reüll, com si volguessin confirmar que soc jo i que aquells de qui parlava a l’article són ells. Viure l’escriptura des de l’escola i treballar la motivació per la lectura és realment gratificant. Quan una nena o un nen porta un conte escrit per ell i el comparteix amb els companys; quan els llegeixes una història; quan una nena et porta una carta explicant-te que vol ser escriptora i te la dona emocionada… Són senyals clars que el nostre idil·li amb els llibres és per sempre.

Dimarts 16 de març de 2021
Tarda
La tarda és assolellada i els tudons que han fet niu al pi del nostre jardí es passegen per l’herba cercant menjar. Després de les darreres notícies aparegudes sobre una possible relació entre algun cas de trombosi i la vacuna AstraZeneca, Espanya, igual que França, Itàlia i Alemanya, paralitza la vacunació fins a fer-ne una valoració.

Dimecres 17 de març de 2021
Vespre
Avui, Dia de la Poesia en Català a Internet, han penjat a les xarxes el vídeo que vaig gravar recitant una poesia per al Consorci de Normalització Lingüística de Granollers amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, que serà diumenge. Fa sol, passo la major part de les hores a l’altell revisant un original. Repassades finals, projectes que tiren endavant, notícies que aniré podent explicar quan arribi el moment. Al vespre, participo en la gravació de la tertúlia “Dones i literatura” amb dues autores més, l’Anna Aguilar Amat i la Jèssica Roca, per al programa de ràdio L’ànima de llibres de Ràdio Vilamajor. Que agradable parlar amb altres dones de com viuen elles la feina d’escriure. Convençuda que tot el que hem viscut com a dones ens condiciona inevitablement en la nostra visió del món i per tant la nostra escriptura.

Dijous 18 de març de 2021
Tarda
El dia es va emboirant. A la tarda es gira vent i cau un fort ruixat. Ens quedem sense gasoil i fa bastant fred. Esperem que no s’hagi espatllat la caldera. Han aprovat la Llei de l’Eutanàsia. Que es reconegui el dret a morir dignament és una molt bona notícia. L’Agència Europea del Medicament avala l’administració de la vacuna AstraZeneca i es reprendrà la vacunació la setmana vinent.

Divendres 19 de març de 2021
Vespre
Ens llevem amb el Montseny nevat. Han baixat força les temperatures i seguim amb la calefacció i l’aigua calenta parades. Per sort, al migdia venen a omplir el dipòsit. Espero que quan engeguem la calefacció funcioni. Vaig a la missa del pare d’uns amics que fa un any va morir de Covid. Comiats que s’han hagut d’ajornar massa temps, però que finalment arriben i ajuden a anar tancant cercles. Arribo a casa i està calentona, un privilegi que no valorem suficientment.
Volia fer crema, però vaig molt enfeinada. La mare ens n’ha fet una plata i unes quantes llengües de gat. La iaia Vicenta en feia sempre per Sant Josep, era el sant de l’avi, i tots ja l’esperàvem. La iaia perviu en el dolç de la canyella i el sucre, tan llaminers com aquells petons petits que ens feia de reguitzell, i en la frescor de la pell de llimona, la mateixa que la de la mirada de nena dels seus ulls tornassolats verd molsa.

Dissabte 20 de març de 2021
Tarda
Quin plaer sortir a caminar després de tants dies. El Turó de l’Home encara està emblanquinat. Arreu es respira la primavera que avui estrenem. Els sembrats de colza comencen a groguejar, el bruc està a punt de vestir-se de flor i els camps són d’un verd exuberant. La vida esbotza totes les costures i reneix com cada any. Treballo tota la tarda a l’ordinador.

Diumenge 21 de març de 2021
Nit
Sortim a caminar i després baixo al mercat a Sant Antoni. Em compro uns texans, els tenia fets caldo. Anem a dinar a Can Noguera. A la tarda treballo a l’ordinador. Fem una videotrucada amb el meu fill gran. Em quedo a veure la gala dels Premis Gaudí. Des que ens van confinar que no vaig al cine. Tot i que he vist més pel·lícules que mai. Ja va sent hora de tornar-hi. Sempre m’ha agradat escoltar els premiats quan pugen a recollir el guardó i compartir amb ells l’emoció d’aquell moment màgic, pensar en el gran esforç i totes les renúncies que hi ha al darrere, no puc deixar d’imaginar què diria si em trobés al seu lloc, a qui li dedicaria el premi.