Mantenim amb la violència una estranya atracció. D’on si no ve el creixent interès per la novel·la negra

Dimarts, 25 de setembre de 2018 Tarda Espero no perdre mai la capacitat d’il·lusionar-me amb allò que faig i continuar capbussant-m’hi com si m’hi anés la vida. Aquest curs, continuaré el projecte de Bibliopati que vaig engegar l’any passat a l’escola. Compta amb el suport i la col·laboració de la Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Es tracta d’obrir una aula al pati perquè els alumnes de cicle mitjà i superior puguin venir a llegir i a fer préstec. És una activitat voluntària, per tant, ha de resultar prou motivadora per atraure’ls en aquesta estona tan llaminera. No sé qui frisa més, si ells o jo, perquè arribi la setmana vinent i comencem. Dijous, 17 de setembre de 2018 Tarda Un amic m’ha recomanat el programa Crims de Catalunya Ràdio del periodista, productor, director i escriptor Carles Porta [a la foto d’aquest article]. És una de les novetats de la temporada i arriba després de l’adaptació radiofònica de la novel·la que el catapultà a l’èxit, Tor: tretze cases i tres morts. S’emet setmanalment els dissabtes de 9 i 5 a 10 de la nit. Explica crims reals de forma novel·lada. Els llocs, els noms i el contingut dels diàlegs també són verídics. M’he estrenat escoltant els dos capítols que parlen de l’assassinat de la bibliotecària de Sentmenat. L’Helena Jubany va ser trobada morta en el pati interior d’un edifici. Estava despullada. La roba era al terrat d’un dels pisos. El seu cos presentava marques de cremades en les zones de la roba íntima i al cuir cabellut. L’autòpsia va demostrar que havia ingerit substàncies tòxiques que feien impossible que hagués estat un suïcidi. Qui va matar aquesta periodista de 27 anys que portava una vida aparentment normal i no aixecava cap mena de sospita? Hi ha molts elements que fan interessant el programa: el fet que sigui un relat de no-ficció; l’hora de l’emissió, la nit, és molt més suggerent; la música d’acompanyament; que alguns diàlegs estiguin dramatitzats... I la forma com es presenta la narració. De bon començament ens interpel·la directament com a oients: “Em dirigeixo a tu que m’escoltes.” Ens situa en l’espai i el temps: “És de nit, estàs dormint en un barri poc sorollós, amb poc trànsit.” Ens fa partícips de la situació: “...de matinada sents un cop molt fort...” D’alguna manera ens agafa de la mà per conduir-nos fins a dins de la història i convertir-nos en un dels protagonistes. I després, amb molt enginy, ens va explicant detalladament, però sense caure en morbositats, els fets: qui trobà el cadàver, com el trobà, la cronologia dels esdeveniments i tota mena d’observacions. Fent un repàs de l’informe policial, l’autòpsia, els testimonis, les proves trobades... Un dels col·laboradors del programa és l’Adrià Pujol, antropòleg. Com a especialista de la condició humana és l’encarregat de complementar la informació amb comentaris i apreciacions. Dels que es desprèn la certesa que la violència és quelcom inherent a la conducta de les persones. Però perquè la nostra societat pugui continuar funcionant aquesta violència resta somorta, com un riu subterrani que flueixi lluny de la nostra vista. Mantenim amb la violència una estranya atracció. D’on si no ve el creixent interès per la novel·la negra, un gènere que incideix tant en la crítica social, com en els motius que poden portar a l’assassinat. Potser, en realitat, cadascú de nosaltres amaga un assassí en el seu interior, i el que ens diferencia els uns dels altres és la capacitat per controlar-lo. Dissabte, 29 de setembre de 2018 Vespre M’indigna que s’hagi autoritzat la manifestació a Barcelona de la plataforma policial Jusapol. Era sabut que venien a la ciutat a celebrar l’actuació de les forces de l’ordre durant l’1 d’octubre de 2017, malgrat que fos sota la disfressa de les reivindicacions laborals. Ens van pegar amb una brutalitat esfereïdora. Ho va veure tot el món i van quedar esglaiats. Però el govern del PP només va veure actuacions policials proporcionals i honorables. I el govern del PSOE continua venent-nos la mateixa versió. No s’han adonat encara que tothom sap que l’emperador va despullat, que no duu cap vestit nou, que no cal que continuïn la farsa. No he pogut baixar a la contramanifestació convocada pels moviments independentistes, però estic molt orgullosa de veure tanta gent al carrer defensant la nostra dignitat i impedint als feixistes que es passegin impunement.

Mantenim amb la violència una estranya atracció. D’on si no ve el creixent interès per la novel·la negra

La violència, sovint, és un riu subterrani que flueix somort lluny dels ulls de la majoria