La Xina i Europa ens trobem a anys llum: la Xina ha desenvolupat les seves pròpies aplicacions i té prohibides les nord-americanes al seu territori. Tecnològicament parlant, a Europa som una simple colònia i això tindrà conseqüències greus per a la nostra seguretat si no hi posem remei

Aquest mes de juny vam tenir la sort de poder assistir com a editors d’Edicions del Roure de Can Roca a la fira del llibre de Pequín de la mà de l’Institut de Comerç exterior d’Espanya. L’equip pequinès de l’ICEX conduït per Montse Salart hi va muntar una jornada de trobades amb editors xinesos que va destacar per la seva bona organització. Un cop allà, al taxi per anar de l’aeroport a l’hotel el taxista em deia que em posés el cinturó: el trajecte entre els dos llocs estava sembrat de càmeres que s’anaven disparant tant si cometies una infracció com si no. La conclusió era que qualsevol que no dugués el cinturó era ràpidament fotografiat. Els mass media dels Estats Units han insistit sovint en aquesta profusió de càmeres per concloure que a la Xina no hi ha dret a la privacitat. És en part cert. Quan vam pujar a l’avió de China Airlines a l’aeroport del Prat ja ens van avisar que ens trobàvem en territori xinès i que podíem ser filmats, per tant no se n’amaguen. L’estat t’avisa que tota l’estona et mira: Whatsapp o Facebook (aplicacions nord-americanes) no t’avisen amb tanta claredat i també et miren. Els mass media occidentals fan servir així una tècnica perversa: enunciar una veritat sobre la Xina per silenciar-ne d’altres, parlar només del negatiu i eludir així les pròpies veritats negatives. A Pequín hi ha càmeres per tot arreu. Però les modernes aplicacions informàtiques nord-americanes que a Europa fem servir amb una ingenuïtat imprudent exerceixen exactament el mateix tipus de control d’una manera més invisible i subtil. Qualsevol que tingui un mòbil amb programari nord-americà està informant les empreses de Silicon Valley d’on és a cada moment, què desitja, què li agrada i què fa... Només que en aquest cas és pitjor perquè no està donant aquesta informació a un estat, sinó a empreses privades que, a més, hi comercien amb tercers que l’usuari desconeix. Dissortadament, el dret a la privacitat no es viola solament a la Xina, les aplicacions nord-americanes també el violen a tot el món sense avisar ni poc ni gaire i la pregunta és què farem per recuperar-la, perquè el dret a la privacitat ja ha caigut de la llista de drets humans respectats al planeta, i el més bo del cas és que sovint amb el consentiment dels usuaris a canvi de fer servir l’aplicació... En aquest sentit, la Xina i Europa ens trobem a anys llum: la Xina ha desenvolupat les seves pròpies aplicacions i té prohibides les nord-americanes al seu territori. Tecnològicament parlant, a Europa som una simple colònia i això tindrà conseqüències greus per a la nostra seguretat si no hi posem remei. La vehemència del president Trump contra l’única app xinesa que opera en territori dels Estats Units contrasta, fins fa poc, amb la passivitat dels dirigents europeus, espanyols i catalans davant de la majoria d’apps nord-americanes que operen al nostre territori. A aquestes altures, pensar que aquestes apps són només una manera d’internacionalitzar-nos i comunicar-nos indica una innocència molt perillosa. Són bàsicament control de la informació, poder i espionatge per part dels qui tenen la propietat d’aquestes apps. L’exemple dels darrers dies ha estat molt gràfic: els qui fa uns anys anaven caçant pokemons amb el mòbil no sabien que estaven col·laborant a fer un mapa mundial en 3D que ara s’està fent servir perquè drons d’ús militar s’orientin bé per matar persones. Quan un viatger europeu arriba a la Xina ho té complicat. No funciona Google Maps, així que per orientar-se pel carrer ho té difícil. No funciona Gmail, no funcionen Whatsapp, Facebook ni Instagram. Cal posar una VPN al mòbil per fer funcionar aquestes aplicacions, però no totes les VPN funcionen bé i, segons el wi-fi que es fa servir, són interceptades en cosa de segons. Per sort, el viatger occidental encara és cosa poc sovintejada a la Xina i els xinesos són gent correcta i amable. Tenen una gran curiositat per nosaltres. Fan el que poden, però, perquè el domini de l’anglès és gairebé nul i també cal anar amb app de traducció simultània al mòbil per entendre-s’hi. La curiositat per l’occidental, però, es manté intacta com quan fa més de trenta-cinc anys (segon any de l’obertura del Tibet a estrangers) les tibetanes m’arrencaven els pèls del pit o del braç per verificar que eren de debò. A Pequín aquesta curiositat pel pelam corporal dels homes occidentals es manifesta ara quan els homes et paren pel carrer per fer-se una selfie amb tu si ets barbut. Això em va passar aproximadament uns tres cops per dia. Vaig marxar de la Xina havent-ne perdut el compte, de les sefies. I si trobaves un xinès amb bona barba encara li feia més il·lusió, perquè li costava trobar col·legues barbuts entre els seus. El primer dia vaig pensar si era una estratègia per robar, però de seguida es va fer evident que no. A més a més, sembla que si robes a un turista reps més condemna que si robes a un nacional. Els xinesos presumeixen que pots deixar les maletes al carrer i que ningú no te les robarà. De fet, una de les membres de l’equip editorial es va deixar el mòbil en un taxi i, al cap d’una hora la recepcionista de l’hotel va trucar a la porta de l’habitació i l’hi va tornar després de dir-li que el taxista l’havia deixat a recepció... És l’altra cara positiva d’aquesta falta de privacitat de la qual es queixen els mitjans nord-americans. Si robes algú el president Xi Jinping ho veurà i et caurà al damunt una bona pena de presó. No hi ha sensació d’inseguretat als carrers i no sembla que cap dement pugui entrar en una escola a engegar trets, perquè tampoc no hi ha llibertat d’ús armes com passa sovint als Estats Units. El ciutadà xinès passeja més tranquil pel carrer que el ciutadà nord-americà. La diferència no es troba tant en si el governa sempre el mateix partit polític o dos partits com als Estats Units. La diferència es troba en el fet que qui controla la seva privacitat a la Xina és l’estat i als Estats Units són grans corporacions privades.

La Xina i Europa ens trobem a anys llum: la Xina ha desenvolupat les seves pròpies aplicacions i té prohibides les nord-americanes al seu territori. Tecnològicament parlant, a Europa som una simple colònia i això tindrà conseqüències greus per a la nostra seguretat si no hi posem remei

La Xina avui (I): l’altra part de la foto