| 09:09
Opinió

Cal posar en valor les vocacions dels finalistes a Vallesà de l'Any i adonar-se que, sense ells, segur que el Vallès Oriental no seria el mateix

L’activista Ramon Mora, Vallesà de l’Any

Els lectors d’EL 9 NOU han triat el veterinari jubilat Ramon Mora, delegat al Vallès Oriental del Banc dels Aliments, com el Vallesà de l’Any 2018. Centenars i centenars de butlletes del diari i clics a la pàgina web han distingit una persona, però també han reconegut l’entitat que encapçala, el Banc dels Aliments, que subministra productes de primera necessitat a entitats solidàries locals que reparteixen setmanalment lots d’ajuda a més de 10.000 persones. El testimoni de vida de Ramon Mora hauria de desvetllar consciències. En primer lloc perquè com a jubilat podria haver-se dedicat a descansar en lloc d’implicar-s’hi i buscar-se problemes de la comunitat. I també perquè, gràcies a la seva empenta i a la de tot l’equip del Banc dels Aliments, uns 1.800 voluntaris ens recorden pels volts de Nadal amb el Gran Recapte que la pobresa és ben real, que encara queda un costerut camí per assegurar un Estat del benestar de debò per a tothom.

Però és que els altres quatre finalistes a Vallesà de l’Any, els altres protagonistes de la gala celebrada aquest divendres passat al centre cultural de Vilanova, també mereixen tots els respectes. És segur que als lectors que han participat a les votacions no els ha estat fàcil escollir tres opcions entre els 12 candidats proposats pel jurat format per representants de la societat civil vallesana i periodistes d’EL 9 NOU. Tuni Jordana i Frederic Malàs, de la llibreria La Gralla; Joana Clusellas i Jordi Pujol, de Marduix Titelles; Teresa Niubó, de La Garriga Societat Civil, i Pepe Baena, rector de la parròquia de Bellavista, són més que dignes representants d’una comarca dinàmica i amb esperit de servei; que lluita per escampar valors solidaris, aquí i arreu on sigui necessari; que s’entesta a millorar les condicions de vida dels seus veïns i a corregir desigualtats; que treballa perquè augmenti el nivell cultural de la gent o que manté viva la vocació d’excel·lir en la creació artística. Cal posar en valor totes aquestes vocacions, les seves trajectòries vitals, i adonar-se que, sense ells, segur que el Vallès Oriental no seria el mateix.