L’administració de les piscines de Granollers
El tall de l’aigua calenta al Club Natació Granollers va protagonitzar el darrer ple municipal de la capital vallesana. El govern va presentar i aprovar el paquet de mesures per revertir en part la situació i l’oposició es va lamentar de la manca de control en la concessió d’unes instal·lacions que són de l’Ajuntament, però que gestiona una entitat privada, el CN Granollers, que –per acabar-ho de complicar– no té afany de lucre ni ha repartit ni repartirà mai beneficis. En aquest debat cal, doncs, modular les lògiques de mercat pures i dures, igual que els imperatius d’un servei públic. No es tracta d’un conflicte entre un arrendatari (el CN Granollers) i un arrendador (l’Ajuntament) amb uns damnificats (uns 6.000 socis i usuaris de les piscines). Es tracta d’un maldecap en què tots els actors implicats tenen una part de responsabilitat.
Els gestors del CN Granollers han administrat de manera qüestionable el bé municipal que tenen en concessió. Segons la subministradora Applus+, el club va deixar de pagar factures des de finals de 2021, cosa que vol dir un deute de centenars de milers d’euros. Que l’empresa tallaria l’aixeta de l’aigua calenta per impagament estava més que cantat des de fa mesos, i això desemboca en si els tècnics i polítics municipals han estat prou diligents en el control de la concessió. És imaginable que, per exemple, el concessionari de la recollida de les escombraries o de l’aigua deixi de prestar el servei per l’impagament de les seves factures? Abans d’una crisi com aquesta no s’hauria encès alguna alarma a l’Ajuntament?
Certament, la pandèmia de la covid, primer, i la crisi energètica, ara, han impactat de manera salvatge contra piscines i gimnasos. Però això no ho justifica prou. S’han d’aplaudir les mesures aprovades pel govern (la caldera provisional i la subvenció de 200.000 euros per al deute), però caldrà estar molt atents al que digui l’auditoria de l’Ajuntament sobre els números del club que va arrencar al juliol. Malauradament, el temps es tira a sobre –res no fa pensar que baixin el gas o l’electricitat– i cal un full de ruta clar i sostenible que respongui als 6.000 usuaris que fan servir les piscines.