L’agenda fixa els objectius de desenvolupament sostenible, que s’orienten a redreçar el rumb de la humanitat

La humanitat se la juga la propera dècada. Els humans podem arribar a un punt sense retorn. Els homo sapiens podem morir d’èxit. Aquella nova espècie, que amb pocs milers d’individus va passar d’Àfrica a Euràsia fa uns 40.000 anys i tot seguit va conquerir el planeta sencer, s’ha multiplicat fins a més de 7.000 milions de persones. Espècie exitosa, que ha aconseguit donar menjar i sostre i educació i salut i moltes coses més a milers de milions de persones. I que avui disposa de mitjans sobrats per aconseguir que tots els humans visquin dignament –altra cosa és que no ho fem–. Però aquesta espècie també és capaç de fer desaparèixer tota la civilització tan llargament construïda o de multiplicar la desigualtat, la segregació i la misèria. Per fer front a aquesta deriva cruel, les Nacions Unides han consensuat i aprovat l’Agenda 2030, signada per 195 països, entre ells Espanya. L’Agenda fixa els grans objectius, els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), que s’orienten a redreçar el rumb de la humanitat. Es fixen 17 objectius, amb 169 metes i 230 indicadors, que han de permetre salvar el planeta i la civilització. Es tracta de qüestions com el canvi climàtic, l’energia neta o la qualitat de l’aigua, creuats amb aspectes socioeconòmics com la igualtat de gènere, la lluita contra la pobresa o la productivitat i el treball decents. Les Nacions Unides fan una crida a la humanitat per salvar-se ella mateixa treballant cooperativament, adreçada a les administracions de tots nivells, a les empreses, a les corporacions i entitats socials i als individus. Cal la participació i el compromís de tothom. Els estats ja hi treballen –el govern espanyol ha nomenat alta comissionada per a l’Agenda 2030 la catalana Cristina Gallach– i els municipis, coordinats per CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), també s’hi han implicat o es preparen per fer-ho. Als estats moltes vegades els costa posar-se d’acord per cooperar; són organismes amb actituds defensives, més avesats a competir i enfrontar-se que no pas a col·laborar. Els municipis sovint són més àgils i flexibles i més propensos a la col·laboració i la solidaritat, com ens ho demostra el que passa cada dia al Mediterrani. Per això és molt decisiu el paper que poden exercir els nostres ajuntaments en el treball coordinat per l’Agenda 2030. Tenim bons models d’aquest treball en comú, que poden guiar el que cal fer d’ara endavant. Entre nosaltres, la feina de dècades del Consorci de la Conca del Besòs n’és un exemple ben exitós. O la implicació de Granollers, a nivell mundial, en el si de les Ciutats Educadores o dels Alcaldes per la Pau, també marca una pauta. UNA JORNADA A GRANOLLERS El proper 26 de gener tenim a Granollers una oportunitat per conèixer i debatre tot això. Una jornada convocada per Federalistes d’Esquerres, amb experts i responsables compromesos en aquestes tasques, ens ofereix l’ocasió. Encapçalats per l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i pel president de Federalistes, Joan Botella, hi participaran representants de diferents municipis i de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies). També comptarem amb Joan Herrera, del Ministeri de Transició Ecològica; Montserrat Tura, expresidenta del Consorci del Besòs; Marina Canals, secretària mundial de Ciutats Educadoresm, i Federico Mayor Zaragoza, antic director de la UNESCO, entre altres ponents. A les portes d’unes eleccions municipals, totes les persones interessades en el municipalisme o, simplement, preocupades pel futur de la humanitat, tenim el dret –i fins i tot el deure– de capacitar-nos i posar-nos en marxa per l’Agenda 2030. (Informació i inscripcions aquí).

L’agenda fixa els objectius de desenvolupament sostenible, que s’orienten a redreçar el rumb de la humanitat

L’agenda 2030 a Granollers