L’aigua és un recurs imprescindible per a les persones i l’economia
La situació de l’aigua s’ha tornat crítica a Catalunya. El govern de la Generalitat va declarar, el passat 1 de febrer, l’estat d’emergència a través del Pla Especial de Sequera del Sistema Ter Llobregat, ja que aquest s’ha situat per sota del 16% de les seves reserves. Una mesura que afecta 202 municipis, inclosos els del Vallès Oriental, i a uns sis milions d’habitants, segons les dades proporcionades per la mateixa Generalitat.
El pla de sequera limita l’ús de l’aigua a 200 litres per habitant i dia de mitjana a cada municipi afectat. Dins d’aquesta xifra, ja estan recollits el consum domèstic, les activitats econòmiques, els centres sanitaris i els usos municipals. Queda clar, llavors, que l’impacte que pot tenir aquesta mesura a les empreses és molt gran. L’objectiu de les accions que es posen en marxa és optimitzar els recursos i evitar que les reserves d’aigües continuïn baixant.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha declarat que Catalunya es troba en la pitjor sequera del darrer segle i que sense els esforços extraordinaris que s’han fet durant els darrers mesos la situació d’emergència hauria arribat molt abans. Aquestes paraules posen de manifest un problema greu, que fa temps que està sobre la taula i que fins ara no s’ha pogut revertir. La sequera afecta de manera directa les empreses i, per tant, l’economia de Catalunya, de la nostra comarca i dels municipis.
Pel que fa al Vallès Oriental, la situació d’emergència afecta 30 dels 39 municipis. El Consell Comarcal va organitzar una reunió per donar a conèixer les noves obligacions que tenien els ajuntaments amb les restriccions. Una de les coses que van exposar-se a la trobada –i que pot suposar un menor impacte de les mesures d’emergència– és que a la gran majoria dels municipis vallesans els habitants estan consumint per sota dels 200 litres per dia que ha marcat la Generalitat, la qual cosa indica que la comarca ja ha anat fent els deures i que està preparada per afrontar aquesta situació.
Per aconseguir que els municipis que estan per sobre del consum mitjà diari marcat per la Generalitat restringeixin l’ús de l’aigua és important que es faci una important i urgent inversió, i evitar així que hi hagi fuites que agreugin el problema. En aquest sentit, un dels punts favorables que té el Vallès Oriental és que compta amb una de les majors plantes potabilitzadores d’aigua d’Europa, un fet molt important en un moment tan crític.
Una de les accions importants per gestionar aquests episodis de sequera que, malauradament, tot apunta que poden ser més freqüents i severs en un futur proper, és la connexió de la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona, que rep l’aigua del minitransvasament de l’Ebre, cap a la xarxa Ter-Llobregat. Aquesta connexió es va acordar i es va començar a impulsar arran de la sequera de 2007-2008, però es va abandonar un cop va millorar la situació per l’arribada de les pluges a la primavera de 2008.
La connexió entre aquestes dues conques és defensada, des d’un punt de vista tècnic, per diferents col·legis professionals i altres entitats empresarials com a solució per ser utilitzada únicament en situacions d’emergència. En principi, i per preservar el cabal del riu i l’ecosistema del delta de l’Ebre, s’utilitzaria únicament l’excedent del que va de l’Ebre a la xarxa de Tarragona. Aquesta solució permetria actuar en els dos sentits i podria ajudar en situacions crítiques de manca d’aigua en ambdues conques.
D’altra banda, l’acord de la Generalitat amb el govern central per construir les plantes dessaladores que estaven projectades des del 2008 és una bona notícia. No obstant això, davant de la gravetat del present episodi de sequera, cal demanar a les administracions que accelerin al màxim la construcció d’aquestes infraestructures estratègiques.
Un tema que preocupa molt el món econòmic és l’impacte que tindran les mesures de restriccions d’utilització de l’aigua a les empreses industrials, al turisme i a l’agricultura, entre altres sectors.
Moltes empreses amb consum intensiu d’aigua ja han anat prenent mesures en els darrers anys per implementar sistemes de reaprofitament i reutilització de l’aigua. Així i tot, l’augment de les restriccions en les conques internes tindrà efectes negatius importants per a moltes empreses i per a la població en general. Caldrà, doncs, mobilitzar tots els recursos a l’abast per minimitzar aquest impacte, alhora que cal desplegar la normativa per a la utilització d’aigua regenerada en alguns àmbits econòmics i productius.
Davant d’una situació d’emergència com l’actual és important que els ajuntaments implementin mesures clares orientades a l’estalvi d’aigua per evitar conseqüències més negatives, si continuem amb la manca de pluges. A la vegada, cal demanar a les administracions locals que concretin normativament com s’aplicaran aquestes restriccions a les indústries que han elaborat plans d’estalvi i eficiència. També caldrà habilitar ajuts als sectors afectats per la realització de millores en l’eficiència en la utilització de l’aigua.
I és que estem enfrontant un doble repte. El primer, a curt termini, motivat per la manca de pluges dels darrers tres anys i la falta de reserves hídriques a les conques internes que ens aboca a una emergència immediata. El segon, a mitjà termini, ha de preveure el disseny d’un pla hidrològic eficient i sostenible per assegurar l’abastiment d’aigua davant un escenari d’una previsible manca estructural d’aquest recurs que s’accelera pel canvi climàtic. Aquest és un tema que requerirà grans consensos i els tècnics hi tindran molt a dir, però s’haurà de decidir i actuar ràpid. La gestió de l’aigua ha de ser una prioritat perquè és un recurs bàsic imprescindible per a les persones i per a l’activitat econòmica.