No podem admetre que els ajuntaments governats pel PSC o pel PSOE s’excusin en la manca de recursos

Els darrers desnonaments a Granollers dels quals hem tingut notícia a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) confirmen que l’Ajuntament no està disposat a assumir la responsabilitat –que comparteix amb la Generalitat– de reallotjar les famílies vulnerables desnonades sense alternativa habitacional. En uns moments d’empobriment de la classe treballadora, amb unes dificultats creixents i que cada vegada afecten més sectors socials per accedir o mantenir-se en un habitatge l’Ajuntament de Granollers es rendeix davant de la impossibilitat de donar alternativa als desnonaments.

Tot i que la competència d’habitatge és contemplada per l’Estatut d’Autonomia com a exclusiva, el cert és que els principals instruments d’intervenció segons el marc constitucional vigent depenen de l’Estat central. La Llei d’arrendaments urbans, la hipotecària, el Codi Penal, la capacitat de modificar la legislació que regula els procediments civils o penals, la Llei mordassa, etc.

Les potencialitats legislatives a Catalunya han estat espremudes al límit. La llei que limitava els imports dels lloguers, impulsada pel Sindicat de Llogaters amb el suport de la PAH, ha estat anul·lada pel Tribunal Constitucional per envair les competències de l’Estat. La Llei 24/2015, que ha estat molt útil perquè milers de famílies hagin pogut trobar una solució a mitjà termini i que encara servirà en un futur, ha de batallar contínuament amb la seva possible inconstitucionalitat i amb la interpretació de molts jutges que no se’ls pot imposar obligacions en els procediments judicials, com suspendre procediments i desnonaments si no hi ha oferta de lloguer social obligatòria.

Ens agradi o no, les possibilitats d’avançar en el dret a l’habitatge avui passen per Madrid en gran mesura, amb l’excepció dels possibles avenços en l’aplicació de la 24/2015. El PSOE –PSC inclòs–, el mateix partit que governa a l’Ajuntament de Granollers i que diu que no està en condicions d’afrontar al nostre municipi l’emergència habitacional és el que té la clau per fer possible l’aprovació a les Corts espanyoles de la Llei del Dret a l’Habitatge.

Des de la PAH volem que s’aprovi la Llei d’Habitatge. Volem que inclogui la suspensió dels desnonaments de les famílies vulnerables, cosa que l’actual moratòria només fa de forma incompleta i ambigua; volem l’obligació per part dels grans tenidors de lloguers socials; volem l’ús immediat dels habitatges de la Sareb per a l’emergència habitacional, i volem el control dels preus dels lloguers. Al marge de les mesures que s’aprovin amb la Llei d’habitatge només ens quedarà per fer, fonamentalment, tirar de pressupost per comprar o construir habitatges.

No podem admetre que els ajuntaments governats pel PSC o pel PSOE s’excusin en la manca de recursos quan des del govern de l’Estat bloquegen una llei en els termes que hem explicat i que tindria opcions reals d’aconseguir el suport d’una clara majoria parlamentària. Bloquejar una Llei d’habitatge progressista a Madrid, pressionar perquè es forci a tornar als fons voltor els pisos ocupats per famílies honestes sense cap altra alternativa –això mereix un article en si mateix– i demanar que siguem comprensius amb la manca de recursos de l’Ajuntament per reallotjar les famílies desnonades és incompatible. L’alcaldessa, Alba Barnusell, haurà de triar. Amb la gent del seu poble o amb els fons voltor i les grans immobiliàries.