L’alcalde Monràs ha tingut una ocurrència
L’alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha tingut una ocurrència. No li ha agradat com s’ha escollit l’alcaldessa de Sant Fost i ha suspès relacions institucionals amb l’Ajuntament veí. L’alcalde de la Llagosta, Óscar Sierra, també s’ha apuntat al carro i ha anunciat el mateix. Tots dos alcaldes diuen que “no es pot acceptar el transfuguisme com a vehicle per canviar la voluntat de la ciutadania”. L’alcaldessa de Sant Fost, María José Sanchez, es va presentar a llista del PSC i ha arribat a alcaldessa amb els vots d’ERC-JxSF i Podem. No va estar d’acord amb la decisió del seu expartit de perpetuar a l’alcaldia els independents d’IUSF.
Monràs i Sierra han travessat la línia que separa el ridícul de la propaganda partidista. Representa que una decisió tan greu com la de trencar relacions amb l’Ajuntament veí hauria de ser discutida en un ple. Els electes molletans i llagostencs no n’haurien de tractar els pros i contres? S’ha signat cap decret d’alcaldia amb el detall d’aquest trencament amb Sant Fost? I què en diuen els secretaris municipals? Molletans i llagostencs han de témer res quan siguin al terme municipal de Sant Fost? I a l’inversa: els de Sant Fost a Mollet o la Llagosta? Sierra i Monràs li negaran la salutació o la paraula a l’alcaldessa Sanchez en el proper Consell d’Alcaldes? Marxaran de la sala?
Monràs i Sierra han confós el càrrec d’alcalde, que representa tots els seus ciutadans, siguin del color que siguin, amb el de capitans del PSC, que representa els seus militants i encara no a tots. Confondre partit i institució municipal d’una forma tan desacomplexada i barroera, a cop de nota de premsa per sortir als mitjans, sembla molt maldestre. Sobretot perquè si s’han erigit en cabdills contra el transfuguisme es troba a faltar, per exemple, el trencament de relacions institucionals amb l’Ajuntament de Barcelona per la manera com Manuel Valls ha investit alcaldessa Ada Colau amb la postura en contra del seu partit nodrissa, Ciutadans. Monràs –i Sierra a continuació– ha tingut una ocurrència. No és la primera ni segurament serà l’última.