L’alcalde petit
Antonio Novoa Railo (Granollers, 1931-2022) tenia 90 anys i va morir el 19 de març passat. El seu comiat va reunir al tanatori representants del món del bàsquet, un reconeixement a la tasca que va fer al llarg de la seva vida a favor d’aquest esport. Comercial de professió, va començar a tenir relació amb les cistelles el 1963 quan va entrar a formar part de la junta directiva del Club Bàsquet Granollers, presidit aleshores per l’empresari Joan Camp. Fins al 1974 va ser-ne el vicepresident, tot seguit va ser elegit president i es va mantenir al càrrec fins al 1990. Aquesta etapa va coincidir amb la construcció del nou pavelló i l’ascens a la Primera Divisió del CB Granollers. Novoa va ser uns dels fundadors i primer president de l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB); va ocupar càrrecs diversos a les federacions catalana i espanyola, i va ser membre del comitè organitzador del Mundial de Bàsquet del 1986. Nomenat Històric del bàsquet català, va rebre la insígnia d’or de la Federació Espanyola de Basquetbol. Per això, els clubs van guardar un minut de silenci a totes les competicions en senyal de condol.
La notícia del seu traspàs la van recollir els diaris esportius del país i aquest periòdic, que, a més de la informació, va publicar un article d’opinió de Ramon Daví titulat Novoa i el bàsquet de Granollers [vegeu EL 9 NOU del 21 de març]. Al seu escrit, Daví, que va ser vicepresident del CB Granollers entre 1991 i 1993, suggereix: “La celebració enguany dels 90 anys d’història del bàsquet a Granollers podria ser una oportunitat única per recuperar la memòria col·lectiva de tots aquells anys extraordinaris que l’Antonio Novoa va protagonitzar en primera persona”, període amb “episodis amb algunes ombres”. En tot cas, Daví reclama que “les llums haurien d’il·luminar, sens dubte, el seu record”.
Novoa va néixer al carrer del Lliri en el si d’una família humil. El seu pare Antonio, empleat de Fecsa, va ser acusat –cosa que no es va provar mai– de ser el conductor, en una ocasió, del cotxe fantasma utilitzat pels comitès revolucionaris antifeixistes el juliol de 1936. Jutjat i condemnat, va passar quatre anys en un camp de concentració de França i quatre anys més a la presó Model. Aquest precedent va obligar de ben jove Novoa Railo a posar-hi el coll amb la seva mare Isabel per tirar endavant la família.
A 13 anys va començar d’ajudant de rajoler i amb 15 va entrar d’auxiliar administratiu a l’Ajuntament. Durant 32 anys va ocupar càrrecs de confiança amb els alcaldes Carlos Font i Llopart (1918-1995), Joaquim Trullàs i Cunillera (1917-1986) i, especialment, Francesc Llobet i Arnan (1924-2012). Entre altres coses, es va ocupar de les Fires i Festes de l’Ascensió. Va marxar el 1979, uns mesos abans de la constitució del primer ajuntament democràtic. Pel pes que tenia a l’organigrama municipal, on manava i manegava, era conegut amb el sobrenom de l’Alcalde petit. Casat amb Paquita Clos, el matrimoni va tenir tres fills: Carme, Toni i Jordi. Al llarg de la seva vida va emprendre diversos negocis: Publicitat Sitjes, amb Lluís Sitjes; Transports Granollers, amb Ramon Daví; Vídeo-3, amb Joan Creus…
Home de dretes, a la seva etapa com a president del CB Granollers va tirar justament pel dret en la construcció d’un nou pavelló de bàsquet després de rebutjar les propostes de l’Ajuntament que presidia Rafael Ballús i, el 1984, el van aixecar al carrer Girona. Que fos en terme de les Franqueses no va agradar gens al consistori granollerí, per la qual cosa no va participar econòmicament al projecte. Hàbil als despatxos, Novoa va aconseguir el diners d’altres administracions: la Generalitat, la Diputació i el Consell Superior d’Esports. A partir d’aquí, les relacions Ajuntament-Novoa van ser distants.
El regidor Amadeu Castellano i Torrents (PSC) va intercedir i alguna cosa es va arreglar. Però no pas prou perquè l’Ajuntament li concedís la Medalla de la Ciutat, una iniciativa presentada oficialment el febrer de 1986 pels expresidents Joan Cot, Joan Camp, Joan Grau, Frederic Aragonès, Josep Ulldemolins, Pere Viaplana i Pere Mogas. Aquesta iniciativa no va prosperar. Malgrat les diferències, l’alcalde Ballús i Novoa van coincidir tres mesos més tard amb motiu de la recepció reial al CB Granollers al Palau de la Zarzuela per part del rei Joan Carles per la commemoració del 55è aniversari de l’entitat. Acabat el seu periple al món del bàsquet, Novoa es va dedicar als seus negocis.