Calen més habitatges públics per als qui els necessiten i menys habitatges buits dels qui especulen

Agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra han intervingut en dues setmanes en tres desnonaments d’immobles de la comarca. Fa 15 dies va ser a un pis de Canovelles; la setmana passada, al centre social ocupat de L’Espora de Cardedeu, i aquest dijous, a un pis de lloguer al barri de Lledoner, a Granollers. La intervenció d’aquestes unitats dels Mossos respon a manaments judicials –per la qual cosa estan justificats–, però cal preguntar-se si amb desplegaments policials un xic desproporcionats es posarà fre al fenomen de l’ocupació o més aviat es tracta d’un pedaç a una situació més complexa en què a la policia li està tocant el paper més lleig.

L’ocupació d’habitatges no ha parat de créixer i Catalunya lidera aquests increments arreu de l’Estat. En paral·lel, les conselleres de Justícia i Drets Socials, Lourdes Ciuró i Violant Cervera, han anunciat que la Generalitat modificarà articles de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge i el llibre V del Codi Civil català per facilitar que es buidin cases i pisos ocupats amb activitat delinqüencial. Amb aquests canvis, comunitats de veïns i ajuntaments tindran eines per actuar davant la inacció dels grans tenidors (la Sareb, bancs i fons voltor, sobretot). Les conselleres han aportat la dada que dels 21.700 habitatges públics que hi ha Catalunya, dels quals 953 ocupats, en un de cada quatre “hi ha activitats il·lícites”. Seria fer-se trampes al solitari amagar que hi ha grups organitzats que es dediquen al cop de porta als pisos buits per després vendre les claus a famílies que no tenen recursos o facilitats per accedir a un habitatge al mercat. És clar, doncs, que ha de caure tot el pes de la llei sobre aquestes màfies d’immobiliaris de la propietat aliena.

Al mateix temps, però, cal tenir en compte un dels dèficits estructurals de l’Estat que s’arrossega de fa dècades: falten habitatges i lloguers socials (només és del 2% a Espanya quan arriba al 17% a França). La moratòria de desnonaments per la pandèmia s’esgota aquest 31 de desembre. L’allau que vindrà no tindrà aturador i farà veure que contra l’ocupació les solucions més efectives són més habitatges públics per als qui els necessiten i menys habitatges buits per als qui es dediquen a especular.