Pep Callau, 'speaker' de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers

Dilluns 21 de juliol, 7 de la tarda, a Roca Umbert. Cervesa amb Pep Callau Quius (Sant Joan de Vilatorrada, 1968). Falta un mes per a la festa major de Blancs i Blaus. La presentació de la imatge i del programa d’actes reuneix, a la placeta que hi ha davant dels locals de les colles, centenars de persones. Ha estat presentat per Pep Callau, convertit amb tots els honors en fill adoptiu de la ciutat. Cantada La Guimbada, Granollers fa olor de festa major. Els Blancs i Blaus fa setmanes que han intensificat les seves trobades. Com és habitual, uns i altres no donen gaires pistes sobre les activitats que preparen per intentar guanyar l’edició d’enguany. Amb actes diversos a partir d’aquest mateix dissabte, la festa arrenca amb força i s’accelera l’últim cap de setmana. Una cop més, l’inici de la festa té com a marc incomparable la plaça de la Porxada. A partir d’allò, pot passar de tot. Convertida en la mare de totes les festes majors de la comarca, la de Granollers esdevé un punt de trobada de tot el Vallès. Allò que aconseguia fa molts anys la Fira i Festes de l’Ascensió ho aconsegueix ara la festa major. La història d’èxit de la festa major és prou recent. Corria el 1983 i Granollers despertava a la democràcia després de les primeres eleccions municipals de 1979. Amb molts temes a resoldre, el de la festa major n’era un. Caiguda en desgràcia, molts granollerins aprofitaven aquests dies per allargar les vacances. La llavors regidora de Cultura, Montse Illa, es va interessar, via Pepus Costa, del GRA, per una iniciativa que va portar a l’Ajuntament un grup de joves de l’Associació de Veïns Sota el Camí Ral. La proposta tenia el seu què. Albert Soler, Carles Lax i altres amics van presentar oficialment la seva idea per apostar per una festa major innovadora i participativa. El punt de partida, la juguesca que el 1897 van fer els rajolers Maynou i Rayo per veure qui era capaç de fer més maons en una hora. Soler i Lax van tenir clar que aquella juguesca –recollida per Amador Garrell Alsina al llibre Granollers Vila Oberta– podia tenir un llarg recorregut. I eureka! Van encertar de ple. Trenta sis anys després, els Blancs continuen sent els entusiastes descendents d’en Rayo i els Blaus, d’en Maynou. La festa major ha posat en marxa centenars d’iniciatives i ha consolidat un model per a tota la comarca. La celebració és una cita obligada per a milers de persones. Les propostes festives es complementen amb unes proves de competició sempre renyides i disputades. Per a Albert Soler, un dels grans triomfs és “haver aconseguit involucrar el jovent”. Satisfets amb la Cara A de la festa, la B mostra aspectes millorables. La por d’una sanferminització –el consum d’alcohol fa de les seves– i les accions incíviques preocupen els organitzadors. De festes en general i de la de Granollers en particular, en sap un munt l’speaker Pep Callau. Tot un referent, aquest gran mestre de cerimònies té clar que, “la de Granollers, forma part de la Champions de les festes majors a Catalunya”. Després de 25 anys presentant els actes principals, són molts els que pensen que Callau és imprescindible. El seu ímpetu, l’entusiasme que posa en el relat, la visió de la jugada per saber aturar o accelerar els temps dels actes, les seves jaquetes llampants –en vestirà cinc de diferents aquest any–, la cura que posa en tot el que fa, la professionalitat amb la qual treballa i l’empatia que genera el converteixen en tot un personatge. Ben bé a com ho són també els gegants Esteve i Plàcida, Cosme i Damiana, Biscarri i Maynou, el Bailo, el Sant Blau, el Drac, el Colom, el Farras, els McHagum... Va arribar “per provar-ho” fa 25 anys i continua innovant 25 anys més tard. Va arribar amb 25 anys i ara en té 50. Sempre ben acollit, Callau insisteix que se sent “molt granollerí i molt, molt feliç, de participar activament en la festa.” Compromès amb la ciutat, cada any fa un parèntesi per ser-hi present. Pallasso seriós, Callau compta amb una llarga experiència professional. Com a membre de Pallassos sense Fronteres ha participat en diverses expedicions arreu del món. Decidit a continuar vinculat amb Granollers, assegura que, “mentre la festa em vulgui, jo hi seré”. I diu també que li agradaria impartir un curs de formació de speakers per poder disposar en el futur d’una bona pedrera d’animadors. Nota Vull dedicar aquest escrit a la memòria del rajoler blanc Amador Galí Naqui, mort el març passat a 88 anys.

Pep Callau, 'speaker' de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers

L’ànima de la festa