És important commemorar que, efectivament, Déu va complir les seves promeses, i va enviar, més enllà de qualsevol voluntat humana, el seu Fil

Aquest dilluns 25 de març, just nou mesos abans de Nadal, recordem i celebrem aquell moment transcendental en què el Fill de Déu va entrar en la nostra història, encarnat per obra de l’Esperit Sant en les entranyes de Maria. És el que ens narra, de manera tendra i solemne Lluc: “Déu envia l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia Maria.” En celebrar-se com a solemnitat en ple temps de Quaresma, sembla trencar el ritme auster d’aquest temps, però no és així ja que l’encarnació té relació amb la Pasqua. Com ens va dir el Papa Benet XVI: “L’Anunciació és un esdeveniment humil, amagat, però al mateix temps decisiu per a la història de la humanitat. Quan la Mare de Déu va pronunciar el seu ‘sí’ a l’anunci de l’àngel, Jesús va ser concebut i amb Ell va començar la nova era de la història, que després seria sancionada a la Pasqua com la ‘nova i eterna Aliança.” Avui és important commemorar que, efectivament, Déu va complir les seves promeses, i va enviar, més enllà de qualsevol voluntat humana, el seu Fill. És una festa de Jesús i una festa de la Mare de Déu. Ella, amb la seva fe i el seu desig de fidelitat a Déu, esdevingué, per dir-ho d’alguna manera, la terra ben disposada perquè hi pogués donar fruit la llavor de salvació i de vida que l’Esperit venia a sembrar-hi. Maria, jueva fidel, filla del seu poble, va creure en la salvació que Déu volia oferir. I en aquell moment, davant l’anunci de l’àngel, va comprendre que Déu actuaria en ella i faria d’ella la porta per on entraria al món el Salvador. I així ho va expressar amb aquelles senzilles paraules: “Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.” Fa sis dies també celebràvem la festa de sant Josep, espòs de Maria. Va ser l’escollit per Déu per fer de pare a Jesús. Sempre va estar disposat a fer la seva voluntat, tot i que no entenia inicialment els seus designis. Que poc es podia pensar el gran paper que tindria en la història de la salvació! Josep va ser un digne pare de Jesús. És convertí en el seu custodi i en el de Maria, i va complir la seva missió d’una manera admirable. La Quaresma, i aquestes dues solemnitats, són una bona ocasió per descobrir què n’espera Déu de nosaltres, i reforçar el nostre desig de dur-ho a la pràctica. Demanem-li, per intercessió de Maria i Josep, que avancem en el nostre camí de conversió, i acceptem com ells la seva voluntat i l’exercici de la caritat amb el proïsme. Moltes felicitats a totes les que porteu per nom Anunciació o Encarnació. Per molts anys!

És important commemorar que, efectivament, Déu va complir les seves promeses, i va enviar, més enllà de qualsevol voluntat humana, el seu Fil

L’Anunciació del Senyor