Editorial EL 9 NOU | 09:09
Opinió

Punt i final a una 'privatització il·legítima' d'una instal·lació que s’ha fet a costa de la butxaca dels usuaris de l’HGG

L’aparcament a l’Hospital de Granollers

Des del 28 de gener, l’aparcament de l’Hospital General de Granollers (HGG) torna a ser públic. En realitat, mai no ha deixat de ser-ho, però un llarg litigi de fa tres anys va desembocar en una situació més aviat surrealista en què la Fundació Hospital Asil de Granollers no podia recuperar la gestió de la seva propietat –tot i que els tribunals li havien donat la raó el juny de 2018–, i una empresa privada, Promociones Urbanísticas del Vallès, SA (Proursa), havia privatitzat pel seu compte i risc unes instal·lacions en el que segurament s’ha convertit en un dels pocs casos d’okupació d’un aparcament amb la intenció manifesta de continuar aconseguint un profit econòmic. El més trist del cas és que aquesta privatització il·legítima s’ha fet a costa de la butxaca dels usuaris de l’HGG que han necessitat fer servir l’aparcament. No és un detall menor que aquest pàrquing fos el més car de la ciutat; que l’atenció al públic fos més que nefasta i desagradable amb els conductors que demanaven el full de reclamacions; o que Proursa es negués a acceptar targetes de crèdit per als pagaments, amb la qual cosa es projectava una ombra de dubte sobre si l’empresa complia o no amb les seves obligacions tributàries. Tot plegat tacava de retruc la imatge de l’HGG, que, fent tots els esforços possibles per a una atenció sanitària i assistencial de qualitat, s’esmicolaven quan arribava l’hora de sortir amb cotxe de l’aparcament.

A hores d’ara, l’aparcament de l’HGG és d’ús lliure i gratuït. La Fundació Hospital Asil ha anunciat una remodelació per millorar-lo, unes obres que es preveu que durin uns sis mesos quan comencin. Però quan acabin, la gestió serà directa –això és, sense cap concessionària pel mig– i s’incorporaran places adaptades per a discapacitats i deu punts de càrrega per a vehicles elèctrics, entre altres millores. Serà el punt final a un llarg període en què de la lentitud de la justícia se n’han aprofitat uns particulars a costa de l’interès general.