L’aposta pel coneixement i el saber
Dilluns al matí. Cafè al bar La Troca de Roca Umbert. Puntual a la cita, Mariano Fernández García (Portilla de la Reina (Lleó), 1942) té just mitja hora per atendre’m. La causa? La frenètica agenda que li marca la seva responsabilitat com a director de la Universitat Popular de Granollers (UPG). A aquestes altures de l’any i en situació normal, Fernández estaria centrat en el lliurament de diplomes als més de 400 alumnes que haurien participat en el curs 2020/2021 de la universitat, però la pandèmia ho ha capgirat tot. Fernández pensa ara sobretot en el curs 2021/2022. “Treballem amb vistes a l’any que ve per recuperar bona part de la normalitat perduda”, diu.
Com és prou conegut, la UPG és una iniciativa acompanyada per l’èxit i l’encert des dels seus inicis. La unanimitat és general. Des del 2014, la proposta de l’Associació Impulsora de l’Educació Popular (AIEP) ha aconseguit ser un referent al Vallès i més enllà i tot. Els últims anys ha ofert prop de 30 matèries seguides per més de 600 alumnes. Entre el grup de pioners que la van fer possible es troben Joan Méndez, Joan Carles Gómez i ell mateix, Mariano Fernández. Abans de convertir-se en proposta universitària, les primeres passes van ser les xerrades filosòfiques de la Biblioteca Roca Umbert i de l’Ateneu.
Les matèries, que imparteixen professors especialitzats i compromesos amb el projecte, són ben diverses. Les de filosofia, música i art tenen més acceptació. Però n’hi ha un munt més: biologia, història, literatura, matemàtiques, psicologia, educació sanitària, escacs, cinema… Una cop d’ull al seu web serveix per copsar que vol ser una universitat que vol servir d’“oportunitat per a tots aquells que, al marge de l’edat, el gènere, les creences o el nivell d’estudis, mantinguin el desig d’aprendre”. Així de simple i així de senzill. Pel que fa a l’edat de l’alumnat, la majoria es troben entre els 20 i 70 anys, amb una representació important dels de 45 a 65. En la majoria dels casos, es tracta de persones que en el seu moment no van poder cursar els estudis que volien i que gràcies a la UPG busquen una visió de conjunt i una perspectiva integrada dels sabers. Satisfet pel camí recorregut, el director de la UPG es congratula del suport que reben de l’Ajuntament –que els facilita espais per fer les classes–, i d’entitats com la Biblioteca Roca Umbert, l’Associació Cultural, l’Escola de Música Josep Maria Ruera i el Casino Club de Ritme.
Professor tota la vida, Mariano Fernández no troba paraules per agrair els professors que fan possible la UPG. “Sense el seu compromís i la seva entrega, el projecte no seria possible”, afirma. Qui són? Doncs Joan Méndez, Anna Maria Piera, Judith Méndez, Carme Expósito, Anna Ribalta, Albert Puig, Xavier Guijarro, Diego Valverde, Josep Maria Segura, Vanesa Jiménez, Josep Sánchez, Núria Escrig, Montse Morral, Lorena Jiménez, Paula Baró, Agnès Boixader, Lluís Torres, Fèlix Rabal, Francesc Circuns, Anna Farré, Paula Sendín, Carles Ridao… A hores d’ara, la UPG compta amb equips autònoms pel que fa a la coordinació d’estudis i la secretària. En la junta directiva l’acompanyen Núria Escrig, Simón Riaiguas i Toni Ferrando. “A causa de la pandèmia, enguany, l’ajuda del tècnic Josep Maria Segura, també ha estat fonamental”, remarca el director de l’UPG.
Fernández també participa en la segona edició del festival d’art i paraula Opera Aperta, que organitza el Museu. Limitat per l’espai, aquest periodista no pot ampliar més aspectes biogràfics que Mariano vol passar per alt en el seu afany de passar el més desapercebut possible. Cal saber, però, que, fill d’una humil família pagesa, va haver de deixar el poble per anar a estudiar a fora. Ho va fer a Valladolid, Àvila i Madrid. Llicenciat en Filosofia i doctor en Història, va ser uns anys a París a principis dels 70. Allà es va alliberar de “l’educació catòlica-franquista que havia rebut”.
Casat amb Emi Capel i resident a Catalunya des de 1975, va recalar a Granollers pocs anys després, on va impartir Filosofia a l’Institut Antoni Cumella. Com a historiador és autor, entre d’altres, de l’estudi L’Associacionisme a Granollers de finals del segle XIX i principis del XX i sosté que la ciutat és “filla de la Unió Liberal”. Com a escultor, té una obra ben interessant. Si la pandèmia i la UPG li ho permeten, a l’estiu viatjarà a Portilla de la Reina, als Pics d’Europa, per veure la família i seguir les petjades dels ossos.