L’art com a repte personal
Dilluns al matí. Cafè al restaurant El Trull del Casino amb Rosa Planas Anzano de Granollers (Manresa, 1952), professora del Taller de Pintura del Casino Club de Ritme des de fa més de 21 anys. Centrem la conversa en l’activitat que l’entitat que presideix Josep Rius porta a terme de manera interrompuda des de fa més de 50 anys. I parlem també de l’acte que se celebrarà el dimecres 2 de juny a la tarda, a la sala Joan Bretcha, amb motiu de la donació d’unes quantes obres a l’Hospital General de Granollers. “Es tracta de 13 obres que els alumnes han fet durant la pandèmia tot pensant en les dificultats amb les quals han treballat els sanitaris. La donació és un agraïment i reconeixement”, explica la responsable del taller.
Vistes les obres, uns quantes fan referència a la sanitat –amb l’omnipresent mascareta–, tot i que també n’hi ha d’altres, de temàtiques ben diverses. Els autors són David Bassa, Mercè Cot, Inés Camp, Pauli Cuesta, Rosa Maria Forné, Marisa Martín, Modest Molina, Núria Pifarré, Maribel Pozo, Núria Ricard, Maribel Rubinach, Montse Vacca i la mateixa Rosa Planas. Amb aquesta donació, el Taller de Pintura del Casino és a punt de tancar, un any més, un curs que ha estat ben esquitxat per la pandèmia. En aquest cas, però, han pogut assistir a les classes amb certa normalitat en tractar-se d’una activitat cultural.
La història dels tallers de pintura i dibuix del Casino Club de Ritme arrenca als anys 60 del segle passat amb el mestre i professor de dibuix Donat Puig. Al llarg de tots aquests anys, l’han encapçalat professors com Amador Garrell, Joan Torrabadell, Jaume Icart, Jordi Gendra, Agnès Ferrer, Antoni Granja Llobet i Divina Saludas. Durant força temps, els alumnes estaven representats per diferents grups d’edat. A hores d’ara, el grup majoritari dels 25 que assisteixen assíduament al taller és format per dones, la majoria de les quals, insisteix Rosa Planas, “persones molt i molt motivades per fer una activitat que els agrada i que els permet estar actives i sentir-se vives”. Els alumnes del taller també participen en activitats paral·leles com visites a museus. Els darrers anys han gaudit de museus de Bilbao, Barcelona, Madrid, Girona i també el de Granollers. Totes aquestes propostes, argumenta la professora del taller, “enriqueixen el col·lectiu en formar un grup d’amics que aposta per la socialització, tan necessària en aquests moments”. Més enllà dels reptes i les satisfaccions que a nivell personal representa enfrontar-se a la tela en blanc per crear una obra, Rosa Planas destaca molt “les aportacions a nivell personal” que aporta participar en un taller d’aquesta mena.
Nascuda al Bages, però resident al Vallès Oriental des que tenia només 2 anys, Rosa Plana ha viscut a Cardedeu i a Granollers. La família va arribar a Cardedeu després que el seu pare, veterinari de professió, el traslladessin a aquesta vila. Després d’estudiar a les monges i a l’Institut Antoni Cumella, va decidir fer Belles Arts i es va especialitzar en disseny d’interiors, cosa que li va permetre treballar durant cinc anys com a delineant a l’estudi de l’arquitecte barceloní Pere Llimona. Anys més tard, va fer també els estudis de conservació i restauració pictòrica. De la seva etapa a Cardedeu recorda agradablement les visites que feia acompanyant el meu pare a les granges de la zona per atendre el bestiar, i la bona relació que tenien amb els pagesos de la comarca. Durant una desena d’estius va fer de monitora de natació a les piscines municipals, una feina de la qual se sent ben orgullosa. “Vaig ensenyar a nedar a mig poble!”, diu amb un somriure.
Resident a Granollers des del 1976, explica que sempre s’hi ha trobat molt a gust: “És una ciutat que ofereix moltes oportunitats en el camp cultural i és molt activa econòmicament i socialment.” Divorciada, Planas té tres fills: la Clara, de 42 anys; en Víctor, de 39, i en Joan, de 37. El 1995 va posar en marxa el bar Can 60, feina que va compaginar uns quants anys amb les classes del taller de pintura. També va participar en l’organització d’unes quantes edicions de la Mostra de Dibuix que feien els Amics de les Arts, i dels concursos de pintura ràpida del Casino. Pintora per vocació des que tenia 14 anys, guarda secretament i gelosament unes quantes obres que mereixerien una exposició. Els espais urbans que tant la fascinen són la font de les seves creacions.