Sebastià Farnès, avi de Maria Aurèlia Capmany. va destacar com a pensador catalanista, taquígraf i notable folklorista

Ara, quan ja som a la recta final dels actes que se celebren enguany a Catalunya per commemorar el centenari del naixement de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany i Farnés, una dona valenta i compromesa en l’àmbit social, polític i cultural, als catalans en general –i als vallesans en particular–, no ens pot passar desapercebuda la figura del seu avi matern, en Sebastià Farnés i Badó (Sant Feliu de Codines, 1854 – Barcelona, 1934). En l’article publicat a EL 9 NOU el dilluns passat, 10 de desembre, i titulat Literatura i pàtria, concebut bàsicament per glossar, tal com correspon, la figura de Maria Aurèlia Capmany, el seu autor, el teòleg Jordi Castellet –amb qui de cap manera pretenc crear polèmica, sinó fer una lleu puntualització al seu excel·lent article–, quan fa esment de la professió de Farnés, escriu que aquest era un petit propietari i treballador de la terra. Arribats a aquest punt, crec que convé explicar que Farnés amb prou feines les devia haver trepitjat, les feixes de terra. Va cursar els seus estudis primaris a Sant Feliu, si, però com que era fill d’una família benestant [els Farnés de l’Hostal de la Rossa], als 15 anys va marxar a Barcelona per fer el Batxillerat al col·legi de Sant Lluís i la carrera de Dret, a la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Dret Administratiu, posteriorment obtingué la llicenciatura en Dret Civil i Canònic. Després va anar cap a Madrid on hi va cursar el doctorat. CATALANISTA DE SOCA-REL Establert, doncs, a Barcelona, Farnés va destacar en la seva faceta com a pensador polític catalanista, essent un dels membres destacats del Centre Català de Valentí Almirall (1882); també va formar part de la llavors flamant Lliga Catalanista i va contribuir a la fundació de la Unió Catalanista, l’any 1891, al costat de personatges il·lustres com Joan Josep Permanyer Ayats –també d’orígens familiars santfeliuencs–; Enric Prat de la Riba, Lluís Domenech i Muntaner, Àngel Guimerà i d’altres. Es va mantenir sempre fidel a aquella Unió Catalanista que amb el temps accentuà el seu caràcter apolític, sobretot a partir de l’ascensió meteòrica de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. Conjuntament amb en Narcís Verdaguer van fundar dues importants associacions: el Foment Catalanista i l’Associació de Propaganda Catalanista; l’objectiu de les quals era fer arribar el catalanisme als obrers barcelonins i popularitzar el programa catalanista a les comarques d’arreu de Catalunya. El pensament polític de Sebastià Farnés i la seva aportació a l’esdeveniment dels corrents catalanistes es va manifestar quan va ser un dels primers autors a denunciar l’existència de dues Espanyes irreconciliables i en permanent lluita: el país real, el poble treballador que paga els impostos, i l’altre país, eminentment centralista i burocràtic. PERIODISTA PROLÍFIC I COBEJAT TAQUÍGRAF A més d’exercir com a advocat criminalista, va desenvolupar una notable activitat periodística, col·laborant en diverses publicacions de l’època, com és ara La Renaixensa, La Veu de Catalunya, Diari Català, Revista de Catalunya, Lo Pensament Català, Lo Nostre Temps i va fundar el setmanari catalanista L’Arc de Sant Martí, publicat aleshores a l’encara poble de Sant Martí de Provençals i que uns anys després quedaria integrat com a barri de Barcelona, per iniciativa del diputat granollerí Marià Maspons i Labrós. Membre del jurat en diversos certàmens literaris, així com mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona els anys 1890 i 1891; secretari i bibliotecari del Centre Català, cal esmentar també la seva participació en la fundació de l’Orfeó Català de Lluís Millet i Amadeu Vives. Entre alguns dels seus treballs esparsos, és de remarcar el titulat Reivindicació del llenguatge a les escoles primàries (Barcelona, 1910), un dels primers documents sobre la totalització del llenguatge català a les escoles. Deixeble de Josep Balari i Jovany, el 1914 va fundar l’Institut Taquigràfic de Barcelona i va col·laborar amb el doctor Pere Garriga en la fundació de l’Instituto Taquigráfico Español. Mestre destacat en aquesta matèria, a Farnés se li va confiar el Registre General i va ser taquígraf oficial a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. La seva col·laboració en aquella Exposició li va valer una medalla de plata que li va ser atorgada. Va ocupar la càtedra de Taquigrafia de l’Ateneu Obrer de Badalona. I sobre l’especialitat taquigràfica va publicar diversos llibres: Diccionario según el método Garriga, Taquigrafía castellana, Taquigrafia catalana, i va fundar i dirigir la Revista de Taquigrafia alhora que, com a redactor de La Vanguardia, va aplicar la taquigrafia en la recepció de les notícies telefòniques de premsa. També ser bibliotecari del Fomento del Trabajo Nacional i va traduir el sistema decimal de Brussel·les i l’aplicà per primer cop al país. També va publicar Clasificación de la bibliografía del Fomento del Trabajo Nacional (1914). VUIT VOLUMS DE REFRANYS I DITES Notable folklorista –de fet aquesta va ser la dèria de Farnés–, va anar a la recerca de tot allò que constituïa la més fidel expressió de l’ànima popular catalana: cançons, tradicions i refranys. Va publicar una col·lecció de rondalles i unes narracions populars catalanes a La Mainada, així com una novel·la de tema social, La Borda. El 1913 va publicar de manera parcial la que sens dubte havia de ser la seva obra capital: Assaig de paremiologia catalana comparada, que havia començat a recollir des de l’edat de 16 anys i, que en època no tan reculada, l’any 1992, l’editorial Columna va tenir l’encert de reunir-ne la seva totalitat i reeditar-la en vuit volums, amb el títol de Paremiologia catalana comparada; una delícia per a aquells qui ja l’hem repassada. El gruix de tota aquesta informació, un total de 29.972 entrades, recollida sobretot per transmissió oral, Farnés l’obtingué bàsicament de quatre poblacions: Sant Feliu de Codines, el poble on va néixer; Arbúcies, d’on era filla la seva esposa Rosa Pagès; Canet de Mar, on hi va passar molts estius, i Barcelona, on hi va exercir la seva carrera professional. Per explicar de manera entenedora el que vol dir paremiologia, el mateix Farnés ens diu: “Les diferències que hi ha entre referta, dita o ditxo, refrany, adagi, proverbi, màxima, sentència, aforisme, modisme, frases proverbials seria llarg enumerar-les. Una paraula sola les abraça totes: parèmia; d’aquí la veu paremiologia per indicar tot això que en podríem dir art retòric del poble, veritable cultura nacional.”

Sebastià Farnès, avi de Maria Aurèlia Capmany. va destacar com a pensador catalanista, taquígraf i notable folklorista

L’art retòric del poble