Ja fa temps que cada 15 d’agost els fidels cristians es dirigien a Maria, cridant-la: “Porta del cel”

Aquest dijous passat, al bell mig del mes d’agost, vam celebrar la Solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria, una de les festes marianes més importants i que en aquestes contrades també es coneix popularment amb el nom de la Mare de Déu d’Agost”. La constitució Lumen Gentium del Concili Vaticà II va definir l’Assumpció de Maria amb aquestes precises paraules: “Maria fou assumpta a la glòria celestial i fou exalçada pel Senyor com a reina universal a fi d’assemblar-se amb el seu fill d’una manera més plena.” Aquest fet darrer de la vida de la Mare de Déu l’Església el considera un dogma, és a dir, allò que ha de ser cregut per tots els catòlics. És el darrer dogma que ha promulgat un papa de l’Església. Va ser Pius XII l’any 1950 i abans de pronunciar-se va consultar a tots els bisbes del món. La seva resposta va ser gairebé unànime. Ja feia temps que cada 15 d’agost els fidels cristians es dirigien a Maria, cridant-la: “Porta del cel”, “Estrella de la mar”, cantant durant la processó de torxes l’Ave Maris Stella. L’Església catòlica celebra aquesta festa en honor de la Mare de Déu d’una manera ben solemne en la litúrgia, en Orient des del segle VI i a Roma des del segle VII. Per la Mare de Déu d’Agost és quan se celebren moltíssimes festes majors en gran quantitat de pobles i viles dels Països Catalans, fins i tot n’hi ha que són centenàries. Tradicionalment aquesta era la data en què s’acabava la feina de la sega als camps i, per altra banda, va ser la data escollida per l’Església cristiana per fixar la celebració de l’Assumpció de la Verge Maria. I diu la dita popular: “Per la Mare de Déu d’Agost, a les 7 ja és fosc.” A les 7 actuals no és fosc, ja que es refereix a les 7 de l’hora del sol, i amb l’horari que utilitzem a hores d’ara són les 9 del vespre. En observar la Mare de Déu pujant al cel, els cristians mirem cap a on ens hem d’encaminar un cop finalitzem la nostra estada en aquesta terra. No hi pujarem de la mateixa manera que Maria, però si hem estat bons i fidels a Déu com ella, segur que ens trobarem plegats a la casa de Déu, el nostre Pare. Per cert, com que tots els sants tenen capvuitada: moltes felicitats –i que sigui per molts anys– a les que us anomeneu Maria, Mariona, Mireia, Assumpció, Assumpta, Ció, Alba, Mar...

Ja fa temps que cada 15 d’agost els fidels cristians es dirigien a Maria, cridant-la: “Porta del cel”

L’Assumpció de la Verge Maria