No podrem mai deixar de pensar –des dels pobles i viles que envolten la capital de la comarca– que l’eufòrica visió del comerç granollerí sempre, sempre, sempre serà a costa de l’empobriment del comerç comarca

Diuen que la gran urbs, la capital comarcal –gairebé dit amb majúscules ben visibles–, reté el 94% dels compradors de la ciutat; i que el 86% de les compres són d’altres poblacions [EL 9 NOU, 1 de març]. I també diuen que el 50% dels clients de les botigues de la ciutat provenen de fora de Granollers, que els visitants suspenen l’aparcament, però que valoren en positiu la compra de roba i calçat, els horaris, la qualitat i la professionalitat dels comerciants. Diuen també els estudis i els informes que s’han fet darrerament que els compradors de comarca van passar del 30% el 2008 al 50% el 2018, i que es desplacen en el seu vehicle un 71% del total. Tot això, per a la capital comarcal, suposa una notícia positiva, perquè el comerç granollerí fa calaix i té uns ingressos importants, però caldria preguntar-nos algunes coses prou importants. Granollers es nodreix cada vegada més dels compradors de les viles i pobles veïns, i els comerciants de la capital, i amb ells el seu Ajuntament, ho han d’apreciar. Tot plegat és cert. I que això és positiu, no ho podrem pas dubtar. I que ho és per als interessos de Granollers, en som tots conscients. “Veniu, veniu tots”, diuen a cor, “a gaudir d’uns avantatges que no tindreu a la botiga de la Pepita del carrer Major del poble”. És una bona notícia per a aquesta capital d’una comarca estranya, on el Gran Eix no és altra cosa que una ciutat que absorbeix, amb una aspror sense precedents, l’atracció d’una població que polaritza un comerç en regressió a les poblacions petites. Però jo penso que l’èxit d’una capital comarcal hauria de ser aquella protecció del pare responsable que vetlla constantment pels seus fills. El Consell Comarcal, aquell ens estrany, que només coneix la gent que viu a 200 metres a la rodona seva –o ni això– hauria de ser l’administració que vetllés pels pobles i viles que formen el territori. Perquè, a la fi, ens podríem fer algunes preguntes gairebé sabent-ne la resposta: De quina comarca sou? Què és la comarca? Què és el Vallès? Nosaltres som el Vallès Oriental? O som el Baix Montseny? O som el Vallès Central? O som el Vallès Sud? Algú sap realment a quina comarca pertany el seu poble? Algú sap si Sant Celoni és el Vallès o el Baix Montseny? O Mollet té cap relació comarcal amb Sant Celoni? O Granollers significa de debò un focus fraternal i emotiu que canalitza els anhels del pobles i viles que l’envolten? Granollers és una capital amable que estima els seus pobles veïns? O és una capital de l’oci i de l’atracció comercial? O és una capital de comarca, única i dirigista, que desposeeix de qualsevol altre atractiu els pobles i viles del seu entorn? Què vol realment Granollers? Què vol ser quan sigui gran? I encara, segons diuen les fonts oficials, falten places d’aparcament perquè els veïns forasters puguin gastar-se els estalvis a les seves botigues. I puguin venir més i més cada dia. I seure als bars i passejar sense parar per la Porxada. I comprar a la Carretera de manera compulsiva. Recordem, però, les preguntes que ens fem la gent de 7, 10 o 20 quilòmetres de distància de la capital. Aquella gent abduïda per un monstre de tentacles llargs, només interessada en forasters d’arreu perquè deixin els seus estalvis a les seves botigues. Sembla aquella mare egoista que només explota la seva capitalitat com a focus d’atracció econòmica. Mentre Granollers busqui sense treva nous visitants forasters que vinguin a comprar i a gastar sense parar, els comerços de les viles i pobles del seu entorn s’esllanguiran sense aturador. I és clar que hi té tot el dret, la capital. Només faltaria… I és clar que han d’estar contents de l’allau de compradors i de visitants! I de la llarga filera de gent que és atreta per aquest monstre insaciable! Per això un de cada dos vianants de Granollers, els dissabtes o els dijous de mercat, són de fora de Granollers! I és clar que l’Ajuntament, els comerciants, els restauradors i el granollerí de sempre valora aquest estat de coses. I en vol més cada dia... Tot això és legítim per a la seva ciutat. I els cal potenciar el criteri d’un comerç competitiu i absorbent… Però tot plegat, tan important per a una capital acaparadora, sempre té el topall d’uns pobles on el petit comerç és troba en regressió constant; on tanquen botigues cada dia; on el petit comerciant ha de fer miracles per aguantar un altre mes sense clients i el calaix eixut; on el botiguer, el comerciant i el petit emprenedor es veuen aclaparats per uns impostos municipals abusius. EL CENTRE DE CARDEDEU Cardedeu té un centre on ja no queden botigues estables, amb una activitat esllanguida i feble. Mollet necessita enfortir com pugui el seu teixit comercial. Sant Celoni fa el que pot per tirar endavant el centre urbà. I Montmeló. I la Roca. Han de sortir al carrer amb el seu producte, han de fer firetes. Els comerços dels pobles més petits no poden competir amb el monstre que diu algú, eufòric, que és un pol d’atracció del comerç comarcal. Granollers no és pas, avui, el pare sol·lícit que vetlla perquè els seus fills puguin tirar endavant les seves vides. Granollers, amb molta convicció –i potser molta raó– vetlla exclusivament per la seva butxaca i la seva gent. Potser com toca… La capital comarcal és el pol d’atracció d’una gent que ha deixat de comprar a les seves botigues de barri, als empobrits centres històrics, per conquerir els eixos comercials, els supermercats a l’entrada de la població, el fantasmal Village de la Roca o el Gran Centre, pletòric, de la capital de l’estrany Vallès, una capital que sembla que només forma part d’una comarca si s’ha d’anar a comprar, una capital pensada perquè els visitants gastin allò que les empobrides economies comarcals ja no poden retenir. A la fi, què és Granollers per als pobles que l’envolten? L’Hospital, els jutjats, el tanatori, uns aparcaments interminables i, sobretot, una gernació de botigues on gastar els estalvis de la pensió… No podrem mai deixar de pensar –des dels pobles i viles que envolten la capital de la comarca– que l’eufòrica visió del comerç granollerí sempre, sempre, sempre serà a costa de l’empobriment del comerç comarcal, dels botiguers dels petits pobles que haurien de ser estimats i valorats i que, a hores d’ara, tenen un futur incert.

No podrem mai deixar de pensar –des dels pobles i viles que envolten la capital de la comarca– que l’eufòrica visió del comerç granollerí sempre, sempre, sempre serà a costa de l’empobriment del comerç comarca

L’atracció comercial de Granollers