I mira, no sé si us passa a vosaltres, però amb la Laura, a mi, sí.

Hi ha persones amb les quals sí i persones amb les quals no. Ja t’hi pots posar com vulguis. Persones que quan les coneixes t’agraden. Alguna cosa et diu que són de fiar. Alguna part teva que tu no saps ni que existeix et diu que sí, que endavant. Passa amb les persones que coneixes al món real, al dia a dia, i passa també amb les persones que coneixes sense fer-ho, que són personatges públics, polítics, del món social. Formen part de la teva realitat i els valores i fan –sense que ells en siguin conscients, de la teva existència– que te’ls escoltis amb més gust, que en miris les entrevistes, que en llegeixis els articles.
Un cop fas això veus que hi tens més o menys afinitats, que hi comparteixes més o menys idearis, que sí, mira, que sí, que la veueta tenia raó o que és ben bé al contrari, que no, que així d’entrada alguna cosa t’ha cridat l’atenció però que en realitat tot era façana.
Quan hem de votar algú, el seny em diu que ens hem de llegir molt atentament tot el que proposa sobre cada tema, quina és la seva postura per a cada cosa i com l’aplicarà. Després, si les idees en agraden i encaixen amb la nostra voluntat, doncs tant és una mica qui sigui el candidat.
La realitat, però, dista sovint del seny i ens empeny a votar per afinitat, per ganes, perquè ens agrada com parla, com somriu, com mira, la seva presència i altres coses que connectin amb nosaltres, que donin peu a la nostra veueta a continuar dient: “Veus? Sí, sí, ens agrada.”
La meva veueta es mira la Laura Borràs i somriu còmplice. Primer de tot, perquè és dona, sí. I ja era hora. Segon, perquè tenim coneguts comuns que aprecio que parlen d’ella amb passió i devoció. I després, perquè m’agrada molt com parla, la Laura, com s’explica, com em sento afí a ella per les lletres, per com em va agradar abans la Laura que fos aquesta Laura, el seu llibre Dos amants com nosaltres i com, en un Sant Jordi de fa molts i molts anys, vam compartir taula i, a diferència d’altres escriptors consagrats de qui no vull malparlar, es va mostrar interessada, propera i amable.
No volia fer un article-apologia de la primera candidata dona a presidir la Generalitat. Ni afirmar que té el meu vot, perquè no és veritat. Em temo que per les sigles que representa hi ha coses amb les quals no ens trobarem de costat, coses que ens separaran. Però sí que volia dir amb sinceritat que hi ha persones amb les quals sí, la veritat. I mira, no sé si us passa a vosaltres, però amb la Laura, a mi, sí.