L’economia circular, un pas imprescindible per assolir l’Agenda 2030
El model lineal de producció i consum –conegut popularment com d’usar i llençar– que es va desenvolupar després de la II Guerra Mundial, i accelerar a partir dels anys 70, està basat en l’extracció de matèries primeres i el seu processat en béns de consum que, tard o d’hora, acaben esdevenint residus. En contraposició amb aquest model lineal es proposa l’adopció d’una economia circular que tingui com a objectiu principal preservar durant el major temps possible el valor dels productes, components i materials. Una economia que representa una nova manera de concebre les relacions entre els mercats, els clients i els recursos naturals.
Però com de circular és la nostra economia? Segons l’informe Circularity Gap Report 2022 presentat al gener a la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial, l’economia mundial consumeix anualment més de 100 mil milions de tones (100 gigatones, Gt) de materials i tan sols un 8,6% té una segona vida després del primer cicle d’ús. És a dir, que l’any 2021 l’economia mundial va ser un 91,4% lineal. Un 91,4% “d’usar i llençar”.
Tanmateix, l’alarmant no és només la baixa circularitat dels recursos sinó que en només 50 anys l’ús global de materials gairebé s’ha quadruplicat, superant el ritme de creixement de la població. El 1972, el món va consumir 28,6 gigatones (Gt). El 2000, havia augmentat fins a 54,9 Gt i a partir del 2019, es van superar les 100 Gt. A més, entre l’Acord de París (2015) i la COP26 de Glasgow (2021), amb una pandèmia mundial entremig, el consum mundial de recursos ha augmentat un 13%.
Però què és l’economia circular i mitjançant quines estratègies es duu a terme? L’economia circular és un model econòmic orientat a l’assoliment de sistemes de producció i consum més eficients i resilients que preservin els recursos dins d’un cicle continu i n’optimitzin el valor. És a dir, que afecta tota la cadena de valor (productors i consumidors), considera tota mena de recursos (materials, energètics, aigua, emissions, serveis, informació, persones, territori, etc.) i aspira a transformar el model lineal “d’usar i llençar” en una xarxa que aprofiti les oportunitats de negoci derivades del nou paradigma.
La transició de les empreses cap a una economia circular requerirà canvis estructurals a diversos nivells, ja que afecta les estratègies de producte o servei, processos productius, l’estratègia de subministrament, l’estratègia organitzativa, el model de negoci, etc. Aquests són enormes reptes empresarials, però també socials, tecnològics i de gestió pública.
Per assolir els objectius de desenvolupament sostenible en la temàtica de producció i consum responsable serà indispensable que fem viables, i econòmicament preferibles, les estratègies de reparació, reutilització i totes aquelles que contribueixin a prevenir la generació de residus i mantenir els productes i components dins de l’economia el màxim temps possible, en cicles tancats, complint una funció i generant valor. Cada dia milions de persones prenen decisions sobre matèries primeres, proveïdors, sistemes logístics i de transport, disseny de productes i serveis, envasos o sobre la gestió de residus. I és urgent que aquests milions de decisions individuals que es produeixen cada minut en contextos empresarials, associatius, cooperatius, domèstics o de l’administració pública incorporin els costos i riscos climàtics i ambientals.