Lectors
El passat 6 de gener els mags de l’Orient em van portar un regal en forma de llibre: La enfermedad de escribir de Charles Bukowski (Anagrama, 2020). Em va costar començar-lo a llegir per dos motius; el primer és que en tinc més d’una vintena a la cua i el segon és que em fa por d’obrir-lo. De fet, aquesta malaltia que indica el títol és la que m’afecta a mi des de que soc capaç d’escriure una lletra sobre un paper. Com segurament molts ja sabeu, a mi m’agrada molt escriure: és com un vici, una droga o una obsessió malaltissa. He tingut la sort que les editorials s’han fixat en les meves propostes literàries, però si no fos així, encara que no pogués publicar, jo continuaria emplenant full rere full, dia rere dia.
Ara bé, hi ha una qüestió fonamental i és que perquè hi hagi llibres hi ha d’haver lectors i d’aquests n’hi ha de tipus molt diferent o almenys a mi m’ho sembla. En el meu deambular per presentacions, entrevistes, concursos, emissores o conferències, he pogut anar captant l’esperit d’aquests lectors, que jo classifico en cinc classes diferents:
1. EL LECTOR COMPULSIU, és a dir, el malalt de lletres o lletraferit. És aquell que llegeix tot el que li passa per les mans. Devora els llibres, les revistes, els diaris, els articles… de manera que en el moment que no té davant un munt de coses per llegir pot agafar una depressió immensa o un atac de cor. D’aquest ja en quedem –i dic quedem, perquè jo m’hi considero– pocs.
2. EL LECTOR PER PASSAR L’ESTONA, o per distreure’s. Aquest és el lector que tria un llibre que li sembla convenient per al seu entreteniment i si el troba feixuc, per la causa que sigui, el deixa i n’agafa un altre. Aquest lector també se’l coneix com el col·leccionista de punts de llibre.
3. EL LECTOR ESPECIALISTA És aquell que té una afició concreta: la història, els viatges, l’art, la filosofia, l’humor, la poesia… Els components d’aquest grup amunteguen llibres de la seva especialitat fins a fer-se experts en allò que més els agrada.
4. EL DE LECTURA OBLIGATÒRIA és una altra categoria. El lector obligat ha de llegir centenars de fulls escrits, per als seus estudis (escola, institut, universitat) o per a la seva feina (advocats, funcionaris, periodistes). Aquesta mena de lectors nodreixen les files dels afectats per la bipolaritat: odien o adoren la lectura.
5. EL LECTOR QUE LLEGEIX PER GUST, aquell que gaudeix d’un bon llibre, que el porta a sobre per llegir-lo, que el rellegeix si li agrada, però que no se sent obligat ni obsessionat per la lectura. Aquest perfil és el que més fa per la cultura literària.
Evidentment també hi ha subgrups, com els que llegeixen per criticar, els lectors de còmics o els que estan abduïts, de forma conscient o inconscient, per les xarxes socials. Déu me’n guardi de dir alguna cosa en contra d’ells; tothom és lliure de fer el que consideri oportú.
I tampoc no podem oblidar-nos dels no-lectors, que són els que presumeixen que l’únic que llegeixen són els seus whatsapps. Cap problema: ells s’ho perden.
Arribat aquí, jo crec que el lector ideal és aquell que té una mica de cadascun: el que pot arribar a obsessionar-se amb un llibre, però que també s’ho pren com un entreteniment, que pot passar d’un tema de lectura a l’altre sense problema, que fins i tot procura gaudir de la lectura obligatòria i que, sigui com sigui, sempre li agrada llegir. Segurament molts ja estareu pensant que tot plegat és massa feina, però si us acosteu una mica, us diré a l’oïda quin és el meu secret per fer-ho… el dia té 24 hores.