L’Editorial Alpina i el doctor Llobet
Érem petits i fèiem colònies. Vam aprendre a servir-nos de les corbes de nivell abans de saber, ben bé, què eren. Els mapes de l’Alpina, no n’hi havia d’altres, ens acompanyaven a les excursions (com aquesta reedició del de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac del 1947 que il·lustra aquest article). Que aquells mapes fossin editats a Granollers ens induïa la vaga i falsa idea que, més o menys, a cada capital de comarca hi devia haver una Alpina. Tan falsa que aquella editorial era única a Catalunya i a Espanya i aquells mapes, els únics a l’abast dels excursionistes.
Ara l’Editorial Alpina compleix 75 anys i fa 30 anys que el seu fundador, el doctor Salvador Llobet, va morir, com ja s’ha glossat a EL 9 NOU. Persona irrepetible, com l’empresa que va crear. Són aniversaris que mereixen atenció.
Salvador Llobet, fundador i primer president de l’Agrupació Excursionista de Granollers, doctor en Geografia, introductor a Espanya de la dita geografia regional, professor de la Universitat de Barcelona (UB), col·laborador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), president de la Societat Catalana de Geografia (1982-1985), fill predilecte de Granollers. El dimarts 27 d’abril el Centre d’Estudis de Granollers va organitzar una taula rodona virtual titulada “Doctor Salvador Llobet i Reverter: cartografia d’un home actiu i compromès. Acte d’homenatge amb motiu dels 30 anys de la seva mort”.
El doctor Llobet havia nascut el 1908, fill de pagesos pobres, com deia ell mateix, amb un cert orgull. “Als 11 anys, per circumstàncies familiars, em van treure del col· legi […] i fins als 24 no hi vaig tornar. Aleshores vaig fer el Batxillerat en dos anys i després vaig fer la carrera lliure”, diu en una entrevista enregistrada en vídeo. I continua: “Jo vaig començar a fer de pagès aquí als voltants de Granollers […], després em vaig dedicar a la construcció, o sigui que el meu ofici és el de guixaire.” Va anar a treballar a París durant dos anys. Un cop va haver tornat, es va posar a estudiar: “Aleshores vaig cursar el Batxillerat, ja que tenia la formació prèvia de molta biblioteca, d’autodidacte.” “Vaig anar a la geografia per l’excursionisme”, ens diu a la mateixa entrevista.
De jove, per casualitat, vaig ser testimoni d’un breu episodi universitari, significatiu i poc conegut, del doctor Llobet. Érem a la UB durant els primers anys 70. Ell, professor i jo, alumne. La universitat era una olla en ebullició política; no hi havia gaire llocs més on expressar el rebuig al règim franquista. Les aules, a vegades amb 300 alumnes, asseguts per les escales i on podíem, de sobte, es convertien en espai de proclames, arengues i convocatòries. Quan convenia, la policia, els temuts grisos, entraven a les classes per evitar-ho, desallotjar, detenir o el que fes falta. Aquell dia el doctor Llobet, que no era pas conegut com un opositor destacat, estava fent amb normalitat la seva classe. De cop, un grup de grisos, amb casc i porra, van irrompre a l’aula. Ell, amb rostre sever, sense pensar-s’ho gaire, se’ls planta al davant, se’ls encara i amb aquella veu potent que tenia, crida, ho recordo molt bé: “¡Fuera, mientras yo esté en clase, aquí no entra la tropa!” I aquells esbirros malcarats, que tant ens atemorien, sorpresos, sense saber què fer, obeeixen l’ordre del professor i surten de l’aula! L’ovació per part de l’alumnat va ser de campionat. Ignoro si l’acció va tenir alguna conseqüència per al professor de part de les autoritats. Però aquell dia va ser l’heroi de la facultat. Suposo que aquesta actitud dona compte del seu caràcter.
Volia parlar de l’Editorial Alpina i m’he quedat en la figura del seu creador i ja he esgotat l’extensió que em concedeixo per no cansar-los. Un altre dia serà.