L’emergència climàtica al costat de casa
Aquest mes d’agost, al Vallès Oriental només ha caigut un terç de pluja del que és habitual [vegeu les pàgines 2 i 3 d’aquesta edició d’EL 9 NOU]. No ha plogut prou i s’ha accentuat la sequera que la comarca arrossega des del temporal Glòria del 2020. Ho noten el pagesos vallesans, com els que estan fent la verema aquests dies amb raïm poc lluït, i ho noten els boscos, com els de la serralada de Marina, sobretot al Baix Vallès, que marronegen de forma alarmant, una mena de tardor abans d’hora que va començar la primavera passada. Si els Bombers s’han mostrat tan inquiets aquest estiu és justament perquè els boscos són ben secs, són una bomba de fusta que pot fer esclatar un llamp, una burilla o l’espurna d’una línia elèctrica. No plou, doncs, i quan plou, plou malament, com ha passat aquesta setmana a les Terres de l’Ebre. Sorprèn que amb tan pocs quilòmetres de distància, en una punta de Catalunya hi hagi inundacions impossibles de contenir i al centre del país, els camps estiguin tan grocs. Sequeres, inundacions, fenòmens meteorològics extrems són la prova del canvi climàtic, d’una emergència que també es pateix al costat de casa.
L’acció de l’activitat humana sobre el medi ambient està canviant l’atmosfera i, de retruc, el clima. La darrera gran sequera al Vallès Oriental es va registrar el 2016, no es tracta d’un fenomen desconegut. Però el problema és que, segons alerten els experts, aquests comportaments aïllats cada cop són més seguits i massa continuats, i són fenòmens que empenyen a evolucions mediambientals per als quals les societats occidentals no semblen ni conscienciades ni preparades. Ja no es tractaria del gel que desglaça als pols ni de l’avenç dels deserts als tròpics ni dels focs forestals que cremen a Sibèria o al nord d’Amèrica. L’emergència climàtica es pot veure, es pot tocar i es pot ensumar aquí mateix, s’hi arriba a peu o amb bici.
Sent realistes, no està clar que es pugui capgirar el que l’activitat humana està espatllant al planeta. Però això no ha de treure que tothom pot contribuir a reduir la petja sobre l’entorn, i la llista és llarga: separant i reciclant els residus, fent servir més transport públic, comprant productes locals, reorientant la ment per abordar una realitat ben crua.