No s’hi val a badar per continuar a l’avantguarda d’un sector tan estratègic com el de la transició energètica

Les administracions locals del Vallès Oriental estan entenent que cal fer passes per capgirar la dependència actual del gas i el petroli. Caldes de Montbui i Sant Antoni de Vilamajor estan liderant dos projectes que acabaran per servir d’exemple per a molts municipis, tant a la comarca com a la resta d’Europa. Tenen en comú la producció i distribució d’energia fotovoltaica i també comparteixen un esperit emprenedor amb ganes de trencar vells paradigmes i amb interès d’aportar solucions als entrebancs lògics en l’objectiu de la transició energètica a fonts del tot renovables.

En el cas de Caldes, la comunitat energètica local (CEL) que empeny l’Ajuntament passarà de 6 a 22 instal·lacions amb fons Next Generation. Gràcies a la CEL, calderins gasten l’energia que produeixen les plaques solars instal·lades en edificis i equipaments municipals. Fins ara hi havia un centenar de domicilis connectats i es tracta d’escampar-ho arreu de la vila, cosa que vol dir créixer de la potència actual de 234kW a uns 1.450kW. Si es pot assolir, a principis del 2024 la CEL donarà servei a 650 llars, el 10% del total del poble.

A Sant Antoni de Vilamajor, l’Ajuntament vol aixecar un camp fotovoltaic a prop del polígon industrial de Can Tàpias, que ocuparà unes 10 hectàrees i s’hi instal·laran unes 5.100 plaques solars. En aquest cas, però, el més significatiu és que es tracta de compatibilitzar la producció energètica amb l’agrària, una de les reivindicacions de les organitzacions pageses. Al camp de Vilamajor, les fileres de plaques estaran separades d’11 metres, hi haurà 9 hectàrees de secà conreades per l’amo del camp i una hectàrea d’horta de la qual se n’encarregarà la cooperativa Tresterres, de Cardedeu. La potència de la instal·lació solar, el 100% de l’administració local, serà de 2.500kW, prou per abastir el 70% del consum de les llars de Vilamajor.

Cal felicitar l’emprenedoria dels dos ajuntaments vallesans, igual que caldria esperonar l’aparició de projectes pioners des del sector privat. Al Vallès Oriental no s’hi val a badar per continuar a l’avantguarda d’un sector tan estratègic com el de la transició energètica.