Si dubtem entre dos productes o serveis iguals, optem sempre pel d’una empresa social. Recordeu que d’una o altra manera millora la societat

Avui, que ja vaig agafant confiança amb vostès, els lectors, vull parlar-vos del tercer sector i l’emprenedoria social, la meva gran passió personal i la meva obsessió professional. El concepte de tercer sector està molt associat al de l’economia social. És a dir, en formen part aquelles organitzacions sense afany de lucre que no pertanyen a entitats privades o públiques i treballen per assolir vincles entre l’àmbit social i les activitats socioeconòmiques per donar resposta a les necessitats de la societat i lluitar per causes justes. La capacitat de trobar i generar recursos econòmics per idear, dissenyar i fer realitat projectes que contribueixin a la missió d’aquestes és el gran repte de cada entitat. El nostre model social és tremendament canviant i això va portar a deixar obsolets models basats en la caritat o la bona voluntat per fer néixer entitats molt més flexibles i amb capacitat per adaptar els seus productes o serveis socials amb la intenció d’oferir també un retorn a qui col·labora a fer-los possibles. A tall d’exemple d’aquests nous models, m’agradaria explicar l’experiència d’emprenedoria social del meu amic Cristobal Colón i la seva més que coneguda La Fageda, una empresa on l’equip que dirigeix realitza una gran tasca d’inserció laboral de persones amb discapacitat que fan un producte d’altíssima qualitat, amb totes les garanties sanitàries exigides i a preu de mercat per ser competitius. El seu valor no es veu als llocs de venda. El seu gran valor és intangible, immaterial però molt necessari: millorar la situació d’un col·lectiu en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social sense perjudici pel conjunt de la societat. La Fageda ha assolit un producte amb el qual tothom hi guanya: l’emissor, el receptor i el beneficiari. Però La Fageda no és l’únic. En clau vallesana, ara mateix m’agradaria també recordar la Fundació Apadis i els seus restaurants El Gato Verde o La Gata Parda o els productes de l’hort i els ous de La Tavella. I tantes altres entitats del Tercer Sector que ofereixen productes i serveis amb retorn social i sense pèrdua de qualitat o increment de preu. L’emprenedoria social i el tercer sector són encara avui dia un model molt desconegut que haurien de fer un gran esforç per explicar millor que formen part d’una activitat econòmica que ha de buscar viabilitat i sostenibilitat, generar llocs de treball retribuïts per crear projectes, serveis o productes que portin implícitament una millora a la societat i reinvertint els possibles benèfics generats de nou en la mateixa entitat. Des de fa anys tinc la sort de participar en dues iniciatives, a l’escola d’emprenedors socials amb discapacitat d’ESADE i la Fundació Prevent a Madrid i Barcelona, i al postgrau d’emprenedoria social de l’UVic, com a professor per a emprenedors socials de l’àmbit universitari i postuniversitari i gràcies a, entre altres aptituds, haver estat un dels primers emprenedors socials de l’Estat. Permeteu-me destacar la primera de les escoles per l’afegit que els seus alumnes encara ho tenen més difícil. Aquest novembre, un dels deu més importants i feliços de la meva vida, vaig agafar l’AVE a mig matí per gaudir, durant la tarda i el vespre, de 15 emprenedors socials d’arreu d’Espanya amb diferents projectes d’emprenedoria a l’Aula Magna d’ESADE Madrid, on vaig impartir classes. Els 15 em van tornar a demostrar que, si allunyem etiquetes i prejudicis, l’emprenedoria, el món social i, en definitiva, la nostra societat tenen moltes oportunitats de créixer. Fem-ho! I si dubtem entre dos productes o serveis iguals, optem sempre pel d’una empresa social. Recordeu: sempre tenen un valor que ens costarà visualitzar, però que d’una o altra manera millora la societat i, com a conseqüència, ens millora a tots i cadascun de nosaltres.

Si dubtem entre dos productes o serveis iguals, optem sempre pel d’una empresa social. Recordeu que d’una o altra manera millora la societat

L’emprenedoria social, aquella gran desconeguda