No va dissenyar màquines ni va construir línies de ferrocarril, però ens va llegar la gramàtica de la nostra llengua

Enguany celebrem l’Any Pompeu Fabra, en què commemorem el 150è aniversari del naixement del mestre i 100 anys de la creació de la Gramàtica catalana. Sens dubte, una gran fita per al país i per la llengua. Pompeu Fabra és universalment conegut per la seva tasca lingüística, però la seva vessant tècnica no ho és tant. I per això, els enginyers, volem reivindicar-la. El Fabra enginyer industrial químic té una incidència directa amb l’ordenació de la llengua catalana. Ho explicava Josep Pla a l’homenot que va dedicar a Pompeu Fabra: “Potser la claredat que tenia Fabra d’exposició i de presentació de les seves idees provenia de la seva formació positivament científica.” Destacava així Pla fins a quin punt creia que el pas de Pompeu Fabra per les aules de l’Escola d’Enginyeria va configurar la seva forma de pensar i, en conseqüència, també de fer com a home de lletres. Com es descriu al llibre Pompeu Fabra i Poch, enginyer (1868-1948), editat per l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya al costat d’altres entitats col·laboradores com a homenatge a Fabra, “l’enginyeria va esdevenir per a Pompeu Fabra una eina per explicar-se al món”. METODOLOGIA ANALÍTICA No hi ha dubte que la seva metodologia analítica –hàbits adquirits de la matemàtica i l’enginyeria–, el seu rigor en el tractament o la forma d’analitzar els temes s’assemblen molt a la manera en què els enginyers executem els nostres projectes. Així, trobem que Pompeu Fabra va aplicar a la llengua catalana l’estudi dels antecedents, la contextualització, el sentit comú i el sentit pràctic que li són propis a la metodologia dels enginyers. La filosofia que se’ns ensenya a les escoles d’enginyeria marca la nostra vida professional i ens configura una mentalitat universal. Enginyers de països i escoles diverses apliquem la seqüència anàlisi-síntesi i hipòtesi-conclusió en gairebé totes les circumstàncies. Els enginyers responem al perfil dels problem resolvers: som solucionadors de problemes. No hi ha cap preferència en el mètode a utilitzar: l’important és que el procés sigui rigorós i que la solució resolgui, de forma satisfactòria i efectiva, el problema plantejat. És fàcil constatar en la seva obra la presència de cada un d’aquests elements. Primer, Fabra determina que vol resoldre un problema, que defineix com a “construir el català modern tal com hauria sortit del català medieval si aquest hagués estat normalment i lliurement cultivat pels seus parlants sense pressions ni interferències socials i polítiques”. Pel que fa als antecedents i al context, Fabra constata que el català medieval –i posa com a exemple el de la Cancelleria Reial del segle XIV– és una llengua “ben construïda, homogènia, amb solucions per a tot”, però que per raons històriques no s’ha pogut autotransformar en paral·lel amb l’evolució de la societat. Quan Fabra hi reflexiona per primer cop –als anys 1883-1884–, la llengua és encara viva per l’activitat dels parlants però de manera molt precària, irregular i sovint caòtica. I, a més, només de forma oral, amb l’escriptura pràcticament absent, després de més d’un segle de prohibicions d’ensenyament del català. Pel que fa al sentit comú i al sentit pràctic, un cop Fabra elabora una possible solució, en lloc d’establir-la només la proposa als parlants i als escriptors, i confia que l’acceptació i ús de les seves propostes les reforçaran o les invalidaran. Gràcies a una gran curiositat i a un estudi profunds, Pompeu Fabra va depurar i codificar el català, va exposar-ne els resultats i propostes i, finalment, va culminar el projecte resolent la incògnita de forma satisfactòria. La magna obra de l’ordenació de la llengua catalana va ser, sens dubte, el gran projecte d’enginyeria de Fabra, que va ser un enginyer decidit a resoldre un problema lingüístic fent servir les eines que l’enginyeria li havia posat a l’abast. No va dissenyar màquines ni va construir línies de ferrocarril, però ens va llegar la gramàtica de la nostra llengua. Nosaltres, els enginyers, hereus també de la seva obra lingüístico-tècnica, continuarem el seu mestratge. Va dir Pompeu Fabra l’any 1947 que cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança, i inspirats per la seva aportació, continuarem treballant perquè el nostre país pugui avançar, ja sigui amb revolucions tècniques o bé lingüístiques.

No va dissenyar màquines ni va construir línies de ferrocarril, però ens va llegar la gramàtica de la nostra llengua

L’enginyer Pompeu Fabra