A Teresa Marfull

A Teresa Marfull

Tenia idees pròpies, era vehement i les seves explicacions mai no eren lineals ni senzilles. Es distingia per la fermesa amb què defensava les seves conviccions. Com que en intervencions públiques va posar en tela de judici la legalitat de la propietat d’alguns palaus que ostentava cert personatge de les altes esferes del poder institucional, va ser deportat a l’Àfrica negra.
Era un personatge públic proper als 50, i tenia més d’un sobrenom. Se sabien moltes coses de la seva activitat pública però sempre havia estat molt curós amb la seva vida privada, de la qual gairebé no es coneixia res. En ell es barrejava la seva vehemència pública amb la discreció i prudència en els afers privats. Era un home compromès amb els moviments socials de la seva terra. El fet d’haver d’abandonar aquesta lluita i marxar cap a l’Àfrica li va doldre molt però es va veure obligat a fer-ho per evitar mals majors.
Un cop ja instal·lat en la seva nova destinació, la seva feina professional continuava relacionada amb la seva terra però des d’una altra perspectiva. Va conèixer un home negre del qual es va enamorar. Aquesta relació va tornar-li la il·lusió, i va fer que la seva estada allà –lluny de casa i dels seus– fos més suportable.
Aquest nou amor era un home més jove que ell que treballava al camp. Era directe i molt apassionat. Un defensor dels drets dels treballadors de la terra d’aquell país. Com ell, també era un home compromès, i lluitava per desemmascarar algunes mentides de les suposades ajudes de països rics, que no feien altra cosa que perpetuar la seva dependència. Fruit d’aquesta lluita havia esdevingut un líder local.
Ell va quedar impregnat de la vitalitat de l’entorn del seu amant, un negre molt passional, amb qui mantenia una relació sexual molt més que satisfactòria. Estava esdevenint no un home renovat, sinó un home nou. Una persona més valenta i decidida a incorporar tot aquest bagatge a la seva vida.
Mesos més tard va haver de fer un viatge per pocs dies a Barcelona. Quan va tornar a l’Àfrica ho va fer decidit a quedar-s’hi. Havia observat en els polítics de la seva ciutat una actitud molt llunyana del que ell creia necessari. Li semblava un ambient contaminat, absolutament pervers. I el més greu: que no n’hi havia consciència i que, quan ell n’havia fet alguna insinuació –estant en cercles íntims–, li havien dit que “si estava boig”. No hi tenia res a fer, sentia que a l’Àfrica podia aportar la seva experiència professional i a casa seva, no. Quina decepció més gran!
En la seva nova casa hi tenia el company sentimental, que el satisfeia a tots els nivells, i a més havia trobat una feina que el feia sentir-se realitzat. Havia llevat àncores del seu passat –tot i produir-li dolor– i ara estava absolutament implicat en el seu present. La seva vida havia fet un gran tomb, incomprès per molts dels que havien sigut els seus companys professionals.
Davant de la seva sorpresa, per inesperada, va rebre un correu d’un amic de Barcelona, en el qual li enviava un projecte de guió –aquell noi havia sigut un alumne d’un curs de cinema experimental– i li demanava que se’l llegís i li comentes tot allò que se li ocorregués, tenint en compte que volia fer-ne un mig metratge de caire experimental.
“Un pescador d’un poble petit de la costa en recollir la seva xarxa s’hi havia trobat una ampolla petita que dins tenia un paper on es veia escrit: ‘Per a homes sensibles’.” Aquell pescador se li va ocórrer deixar-la en una barca d’un altre pescador del qual es deia que era homosexual.
Quan el pescador va veure aquella ampolla en la seva barca va agafar-la i amb gran esforç va treure el paper i va afegir una frase en defensa de la llibertat d’orientació sexual i el va tornar a posar dins l’ampolla. Va decidir abandonar-la en una racó de la platja on sabia que algunes nits era un punt de trobada d’homosexuals que a vegades, allà a redós de les inclemències de les mirades dels curiosos, practicaven el sexe sense ser vistos.
Una nit, un homosexual que sovintejava les visites a aquell lloc de cites –un estranger que fregava els dos metres d’altura i que solia viatjar bastant– va observar com un torterol havia deixat a la vista aquella ampolla. La va guardar a la seva bossa, va lligar, va practicar sexe i va marxar cap a casa altra vegada. En arribar-hi i llegir aquella frase: “Per a homes sensibles”, no va poder resistir-se a la temptació de treure aquell paper de l’ampolla. En veure que hi havia més frases escrites ell també n’hi va afegir una altra. Pocs dies més tard va realitzar un viatge, es va endur l’ampolla i, com qui no vol la cosa, la va deixar sota el seient de l’avió.
A un viatger que tornava cap a Catalunya li va caure a terra un llibre pels sotracs de l’avió. En ajupir-se per collir-lo va aparèixer una ampolla que hi havia anat a parar tot rodolant. Va collir totes dues coses i va observar que dins l’ampolla hi havia un paper amb inscripcions, la seva curiositat va fer que tragués el paper i el llegís. Tot eren comentaris sobre l’homosexualitat. Va afegir-hi una reflexió: “És potser la bisexualitat la tendència natural de l’ésser humà i a causa de pressions dels poders conservadors durant segles ha estat marginada?” En tornar a ser a casa –vivia en un poble de la costa al Maresme– va decidir deixar aquesta ampolla enterrada a la muntanya. Va reprendre altra volta la seva feina. Treballava en una ONG relacionada amb el problema de la integració de ciutadans vinguts de Sud-amèrica.
Les quatre persones que havien tingut aquella misteriosa ampolla van desaparèixer.
Quina va ser la sorpresa d’un excursionista quan caminant pel bosc, a prop de Collsacabra, de sobte va veure davant seu un bosc d’ampolles gegants en lloc d’arbres. Va quedar glaçat, ell coneixia la zona i sabia perfectament que allà hi havia bosc! Superat l’esglai s’hi va acostar, no sense restar atemorit, i va observar que dins d’aquelles ampolles tan altes com l’arbre més alt hi havia moviment. Com que era un observador de la natura portava uns binocles.
Què va observar?
Que en una ampolla hi havia un pescador que era al costat de la seva barca reparant una xarxa malmesa. Al costat de la barca hi havia dues xarxes plegades i unes capses amb peix, que semblaven estar a punt per dur a la llotja. A tocar de les caixes de peix hi havia una altra capsa plena d’objectes que havien quedat enganxats a les xarxes. Era l’evidència de totes les deixalles que els homes llencen al mar.
En una altra ampolla, més gran que la del costat, hi havia un altre pescador envoltat de taules, papers i xarxes. Semblava ser en una confraria fent gestions. En una taula hi havia, a més d’estris de pesca, un ordinador i varis telèfons mòbils. Estava omplint el full on anotava la pesca del dia. Al fons de la confraria hi havia dos pescadors, fornits i encara amb el vestuari de pescar, que s’estaven fent un petó. La imatge es veia una mica difuminada.
En una altra ampolla hi havia un home negre alt –potser feia dos metres– en un taulell d’una aerolínia d’un aeroport. Estava fent gestions per poder embarcar al seu avió. Per darrere seu es veien moltes persones amb maletes anant d’aquí cap allà. Just sobre aquell taulell hi havia un panell que anunciava els horaris dels vols d’arribada i de sortida. Va observar que aquell home, que sobresortia per la seva alçada, tenia algun problema amb la facturació del seu equipatge. L’home negre s’estava insinuant a l’home que l’estava atenent. Els dos van desaparèixer junts.
En la quarta ampolla, la més gran de totes, observava un home de mitjana estatura amb barba i barret que anava d’aquí cap allà. Ara atenia el telèfon, ara feinejava a l’ordinador, ara assistia a una reunió. Era un no parar d’activitat. Les parets d’aquell habitacle ple de vida estaven folrades de pòsters, fotografies i cartells fets a mà. Tot sobre la immigració i la dificultat de tenir papers. Era una ONG que treballava amb els ciutadans de Sud-amèrica amb dificultats per regularitzar la seva situació. Cridava l’atenció un cartell. La imatge anava acompanyada d’una reflexió: “Immigrants i homosexuals = a dos problemes per resoldre.”
Aquell excursionista havia percebut que quan estava mirant una ampolla sonava La passió segons sant Mateu de Bach i, alhora, sentia uns diàlegs molt animats. Quan deixava de mirar una ampolla, aquella suposada banda sonora desapareixia. Va mirar amb tot detall on era l’aparell que li trametia aquells sons i després d’observar molt acuradament al seu voltant no en va veure cap. Un cop va deixar de fixar la seva atenció en la quarta ampolla, n’hi havia d’altres però estaven buides. De sobte es va fer fosc, negre total. Durant uns segons sonava una ària de música que trametia una angoixa que anava en augment. S’aturà de cop. Final.”
Una vegada llegit el guió li va donar al seu company perquè també ho fes i li donés la seva opinió. Els comentaris que li va fer van ser-li de gran utilitat per matisar el seu parer. I amb tota aquesta informació va respondre al seu amic. Va afegir-li que ell ara vivia a l’Àfrica i, tot i que feia algunes escapades a Barcelona –cada vegada menys–, li era impossible poder precisar una data per poder-hi col·laborar, si així ho havia pensat. Va acabar aquell correu electrònic manifestant-li el desig de no perdre el contacte per mail.
Setmanes més tard va haver d’anar a Barcelona. Va decidir fer el viatge amb la seva parella. Li preocupava fer tot el que havia de fer i alhora compartir la seva estada amb el seu company, però patia perquè desitjava continuar mantenint amb total discreció la seva intimitat. Sabia que si era vist amb ell, com que a Barcelona encara era un personatge públic, era fàcil que algun mitjà de comunicació ho explotés i, en conseqüència, fes servir la suposada notícia per fer mullader. Havia d’evitar-ho com fos. Desitjava que aquella visita no alterés la seva relació. En arribar a l’aeroport de Barcelona cadascú va anar a recollir la seva maleta per separat. Parlant-se per Whatsapp es van trobar en un taxi a la sortida sense cridar l’atenció de ningú. Van assolir el seu objectiu, ell havia estat més prudent que mai, i pocs dies més tard, marxaven de Barcelona molt satisfets de com havia anat.