| 10:00
Opinió

Em va captivar el lloc, a tocar del bosc, al costat del camí de terra, amb un dels laterals mirant al sud a la fondalada de verds infinits, que va del verd més pàl·lid de les canyes, passant pel verd brillant dels sembrats i als verds més foscos de roures i alzines.

Les cases guarden els secrets de qui hi ha viscut

Dilluns 6 de setembre de 2021
Capvespre
El sol treu el nas per darrere els turons mentre cerco l’equilibri en cada nova passa. Avanço en silenci, intentant fer callar totes les veus que pretenen alçar cridòria en el meu interior. Passo per davant de Villa Maria, a Sant Pere de Vilamajor, la casa que havia sigut de la família de la Montserrat Roig, on ella pujava de tant en tant. Després van vendre-se-la van comprar Ca l’Escolà, darrere l’església. Fa molts anys, molt abans que conegués aquesta història, em vaig enamorar d’aquesta casa de l’avinguda Quatre Camins. Llavors ja era una casa antiga. Em va captivar el lloc, a tocar del bosc, al costat del camí de terra, amb un dels laterals mirant al sud a la fondalada de verds infinits, que va del verd més pàl·lid de les canyes, passant pel verd brillant dels sembrats i als verds més foscos de roures i alzines. És una casa d’un sol cos, amb una teulada a dues aigües amb un voladís amb bigues de fusta. Té una escala ampla, pròpia d’un edifici més gran, amb uns sis esglaons i una barana de balustres de pedra amb alguns pilars rematats amb boles que agafa la meitat de l’amplada de la façana principal i que va a parar al porxo d’entrada, també d’unes proporcions generoses. Amb els ulls clucs m’arriba la flaire d’eucaliptus que t’indica que he arribat. Per tot això en segueixo enamorada.
Passo la tarda revisant la novel·la.

Dimarts 7 de setembre de 2021
Tarda
Fa sol i calor. A la tarda treballo a l’ordinador.

Dimecres 8 de setembre de 2021
Vespre
Al matí tornant de caminar he vist que a la nostra Torre Roja de Sant Pere ja llueix l’estelada, s’acosta la Diada. Continua el bon temps, tot i que anuncien canvis. Tarda d’altell.

Dijous 7 de setembre de 2021
Tarda
No tinc escola, surto a caminar a primera hora i després treballo a l’ordinador. A la tarda tinc reunió del teatre de la festa del Vilamagore Medieval al Molí. Parlem de les escenes de Confidències d’una reina que es representaran enguany els dies 6 i 7 de novembre i ho fem reunits al jardí, en un espai que acumula segles d’història.

Divendres 10 de setembre de 2021
Nit
Ve el lampista a revisar els radiadors. Acaba aviat i marxo a l’escola. Al migdia, a l’hora de plegar, cau un bon xàfec, una companya m’acosta amb cotxe a casa. No sé què fer, el temps està insegur, però fa dies que hem quedat amb la Marta i la Montse, les amigues de les videotrucades del confinament a tres bandes: Empordà, Munic i Baix Montseny. Em decideixo a seguir el pla previst. Quan arribo a l’estació el servei de trens està interromput i no se sap fins quan. M’hi rumio, però finalment decideixo baixar amb cotxe a Barcelona. Tota una aventura perquè a part del temps, mai no he baixat conduint a la capital, m’atabala. Però jo sola em faig el raonament, si he anat a Manresa, Sabadell o Terrassa, per què no hauria de poder anar a Barcelona? Doncs m’ho agafo amb calma i vaig baixant. Cap incident a destacar! Deixo el cotxe al pàrquing i ens trobem totes tres al cap de poc, la Marta també ha tingut xou al tren baixant de l’Empordà. Busquem una terrassa i ens posem al dia. Després anem baixant cap a la fira de la Setmana del Llibre en Català. Quan ens acomiadem encara em queda una estona per trobar-me amb alguns amics i coneguts del ram i poder abraçar-nos i xerrar una mica; escoltar la presentació de la Setmana i marxar amb un parell de llibres Pantera, de la Coia Valls (Ànima Llibres, 2021), i Tàndem, de la Maria Barbal (Destino, 2021). I ja de fosc, em poso música i desfaig el camí feliç cap a casa.

Dissabte 11 de setembre de 2021
Capvespre
És 11 de setembre i per primera vegada en molts anys no aniré a la manifestació de la Diada. Però és per una causa major: marxem de cap de setmana a l’Ametlla de Mar. No és una escapada qualsevol, és el regal d’aniversari dels 80 anys de la mare. Hi anem tots: filles, parelles i nets. Esperant que ens faci bo, ja que les previsions no són gaire favorables. Dinem al restaurant Els Pescadors, amics de la família, i a la tarda anem fins al Trabucador. L’aigua està fantàstica! Quines ganes de banyar-me, amb la feinada d’aquest estiu no havia anat a la platja ni un sol dia. Ens hi estem fins tard i tornem cap a l’hotel.

Diumenge 12 de setembre de 2021
Tarda
Me n’alegro que les manifestacions d’ahir fossin un èxit, malgrat la pandèmia i el desencís que vivim. Passem el matí a l’Ametlla, ens banyem, recollim bosses i dinem. Ha estat un cap de setmana fantàstic!